divendres, 25 de juliol de 2008

Aires de grandesa

El Consol que volia arruïnar la capital

De Consol a pasteler,
De pasteler a Ministre i president del consell d’administració de l´Sta,
I de Ministre apartat de les funcions a pasteler altre vegada.

http://www.elpais.com/articulo/cultura/BOFILL/_RICARDO_/ARQUITECTO/ANDORRA/Bofill/firma/proyecto/urbanizacion/global/Andorra/elpepicul/19880103elpepicul_8/Tes/

Bofill firma un proyecto de urbanización global en Andorra
El complejo, de estilo 'transeuropeo', costará cerca de 9.000 millones de pesetas

M. CARME GRAU, - Andorra - 03/01/1988

La maqueta del proyecto denominado La Comella, realizado por el Taller de Arquitectura que dirige Ricardo Bofill, será presentada públicamente en Andorra el próximo día 10 por el mismo arquitecto catalán. Dicho proyecto comprende un complejo de grandes proporciones incluyendo hoteles, apartamentos, una torre de 25 pisos destinada a servicios, una escuela internado para más de 250 estudiantes, zonas deportivas, así como la salida de un teleférico que enlazaría la capital con las futuras pistas de esquí. El coste aproximado del proyecto La Comella se sitúa entre 7.000 y 9.000 millones de pesetas.

Manel Pons, consol (alcalde) de Andorra la Vella, ha explicado a este diario las razones que le impulsaron a encargar el anteproyecto al arquitecto catalán: "Andorra debe cambiar su imagen y este proyecto se inscribe en la reconversión del Principado".En opinión de Manel Pons, no puede todavía determinarse el modo de financiación del complejo turístico, puesto que "debe estudiarse antes la fórmula idónea". Según el alcalde de la capital andorrana, se creará una sociedad de ingeniería técnica y financiera para sentar las bases de la estructura económica del proyecto. Para Pons, existe la posibilidad de que la financiación se reparta entre el capital privado andorrano, la emisión de acciones de cara a los habitantes del Principado, y que también se acepte la entrada de una parte de capital extranjero.

El mismo día de la presentación pública del proyecto se pondrá en conocimiento de los asistentes los estudios de rentabilidad de cada área realizados por la empresa Arthur Andersen. Por lo que se refiere al inicio de las obras, el plazo depende del montaje financiero. Según Manel Pons, éstas podrían iniciarse durante 1989. El plazo dado por Bofill para la conclusión del complejo es de cinco años.
Concepto de ciudad

Ricardo Bofill, en un opúsculo editado para explicar las ideas nucleares del proyecto, recuerda su defensa de la ciudad como lugar de encuentro y centro de la civilización contemporánea aunque, en muchos casos, "y de una manera paradójica, también en Andorra, nos hemos convertido en las víctimas del fenómeno urbano en lugar de ser sus actores". La premisa de la que parte Bofill para La Comella es la de que "la ciudad se hace fundamentalmente de espacios públicos, calles, plazas y parques. La ciudad se hace a partir de tejidos continuos condicionados por el comercio y el modo de vida de sus habitantes. La ciudad ha de vivir en sí misma mezclando sus funciones, creando una mezcla de usos distintos". Bofill reivindica el "problema económico" de la ciudad, .por eso creo que las intervenciones decididas, rápidas, fuertes y puntuales son capaces de transformar positivamente la estructura de la ciudad y de crear nuevamente riqueza". El origen del proyecto, insiste Bofill, radica en la saturación del terreno edificable en la capital andorrana y en la necesidad de crear un nuevo centro que permita el crecimiento de la ciudad.De los 47.000 habitantes de Andorra, 19.000 viven en la parroquia (concepto administrativo paralelo al de comarca) de Andorra la Vella. El nuevo centro de La Comella se conectará mediante un sistema de transporte por cable. Las autoridades han adquirido 13 hectáreas (situadas entre los 1.200 y 1.400 metros y a un kilómetro de la capital).

Dada la estructura escalonada del terreno, los edificios se situarán sobre plataformas adaptadas a la pendiente de la montafía, sostenidas por muros de piedra. Según se expone en el proyecto, "se ha desarrollado una tipología de edificios en la que cada uno es autosuficiente como entidad funcional, pero conectado con los otros como una sola composición cuando se sitúen sobre las plataformas, con la plaza como enlace simbólico y principal con Andorra la Vella". "El estilo", prosigue el informe, "había de ser culto, moderno, sofisticado y transeuropeo. No se podía caer en el regionalismo o folklorismo o imitar las construcciones de montaña, esencialmente populares. El Taller de Arquitectura responde a estos condicionamientos con un lenguaje clásico, formalmente minimalista y altamente tecnológico, usando al máximo el vidrio y la piedra artificial".

diumenge, 20 de juliol de 2008

LA TRIBUNA del Diari d´Andorra
Som fills de privilegis…

Antoni Morell


• Si us plau, no ens enganyem més, jo el primer! Fem memòria!
Vam néixer, molt abans del 1278, només cal llegir i rellegir… Fins i tot, abans del famós i controvertit 839, data (?) de l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell que, semblaria, és de la segona meitat del segle IX.
Però, som fills de privilegis atorgats a aquestes valls per cosenyors, bisbes, comtes i reis de França.
Només cal llegir els textos dels clàssics: Cebrià Baraut, mossèn Pere Pujol, Baudon de Mony i altres…
I, també, de negociacions, de drets i d’obligacions. De modèstia, molta. De la real i única diplomàcia que consisteix a respectar el sol i únic país, el nostre (i respectant també tots els altres, dins d’un clima de justícia i equitat), és a dir, Andorra, sense vendre’s, és clar. I no crear enemics –n’hi ha una cua!–, però respectant adversaris que, no són, només, que interlocutors; mai no hi ha enemics si, prèviament, hom no els atorga aquest adjectiu. Vostès, amables lectores i lectors, saben que hi ha gent que adora tenir enemics. En cas contrari, no tindrien res… Ai!
Som fills de modèstia, d’emigració i d’immigració… Som fills de segles de persones que no s’han decantat (sempre hi ha els traïdors, cal llegir Shakespeare…) ni per un cantó ni per l’altre. Quan, històricament, ho han fet (avui, també?), han arribat maldades. Ai!, novament.
I, això, més enllà dels meus estudis, m’ho ensenyaren verbalment els meus mestres: Julià i Serafí Reig, Dot Martí, Bonaventura Armengol, Estanislau Sangrà, Francesc Cerqueda, Marc Vila, els meus pares, els padrins i padrines de la Massana, el vell Sastre, el Colat, el Palanques, el vell, vell Teixidor, el bisbe copríncep Martí Alanis, Pompidou, el vell Cassany, els pares del Daniel Armengol Mora i la corrua de consellers que vaig tenir com a pedagogs a la universitat en la qual jo romania a la vella Casa de la Vall… i que m’ensenyaren, gratis data, des del 1972 al 1983.
Som fills de l’emigració i de la immigració. Som fills de la prudència. Som de muntanya, i prou: malfiats, protegits, tancats, però lleials, si arribes a entrar a l’ànima dels vells contrabandistes, que els Coprínceps protegiren amb privilegis i exempcions. I gràcies a aquests contrabandistes, gràcies a ells, repeteixo, alguns que manen a les Espanyes, hi són, mercès a la penicil·lina dels intitulats andor­rans contrabandistes. Ser fills de privilegis, significa no adormir-se, i ser més responsable que mai. Més lúcids, realistes, pragmàtics, però! I si fa fred, com ara potser, no donem culpes al temps. La pregunta és clara: ens hem abrigat, prèviament?
Però, també, ens costa ser agraïts…, a la fi, sí! Però, a flor de pell, no ens agrada que ens demani comptes. Ai, Déu meu! Som fills d’un gran privilegi: Andorra. Oi? I la Constitució del 1993, només és conseqüència de set segles i escaig de diàlegs, de negociacions i de privilegis… Ara que commemorem pareatges i sufragis universals, si us plau, ho sol·licito amb modèstia, no ho oblidem! I, respecte, molt respecte, i diàleg. I, sí, sí: ètica i estètica, o a l’inrevés.
No és un país per a protagonistes. Som un col·lectiu, una comunitat. Els cracs mai no m’han interessat. El poble continua, els altres són pols: ahir, avui o demà. Oi?


http://www.diariandorra.ad


*** però alguns han perdut la memòria... J.Cabot

dissabte, 19 de juliol de 2008

Opinions als diaris Andorrans

Per què estem així?

Diaria d’andorra

Eusebi Nomen

M’agradaria escoltar un discurs clar dels nostres responsables en el qual ens expliquin de forma entenedora què ens està passant. Sembla mentida que segueixin callats després de tot el que escrivim i de tot el que està passant.

Potser ho fan perquè estan superats pels problemes. En tot cas, davant d’aquest silenci em permeto compartir amb vostès uns fets i unes tesis.

Ara no toca parlar de les solucions de la crisi occidental. Siguem realistes, nosaltres no podem fer res per solucionar els problemes del món. L’únic que poden fer és trobar el millor encaixament a la realitat que tenim davant i a la que ens acompanyarà en el futur. I per trobar-lo, cal entendre per què el Govern ja estava realment en fallida tècnica abans que la crisi emboliqués els nostres veïns. Agafem un seguit de dades publicades pel mateix servei d’estudis del Govern. I m’estalvio entrar en si estan degudament calculades (o no). En tot cas, permeteu-me treballar amb grans xifres. I per identificar indicis sobre l’arrel del problema, agafaré quatre dades macro (i no s’emocionin, que són dades a les quals no s’ha descomptat l’efecte de la inflació de 15 anys i que dos euros avui són l’equivalent a un euro el 1993).

Des del 1993, la nostra població és 1,4 vegades més gran.
Des del 1993, el valor de les importacions –bon indicador de la nostra economia tangible– s’ha doblat.
Des del 1993, el nostre PIB ha augmentat 2,5 vegades (i m’estalviaré discutir aquesta dada).
Des del 1993, els pressupostos dels nostres comuns han augmentat 2,5 vegades.
Des del 1993, els pressupostos del nostre Govern han augmentat 10 vegades.

Ara mirem el nostre model econòmic. Penseu quins eren els motors de la nostra economia l’any 1993. Sota, caball, rei; turisme i comerç, construcció i sector financer. Avui, el nostre model econòmic és el mateix però amb un sector de la construcció immobiliària seriosament tocat, un sector de la construcció d’obra pública ofegat pel límit d’endeutament al qual ha arribat el nostre Govern i el fracàs del miratge dels peatges a l’ombra; un sector turístic sotmès a una competència molt superior a la del 1993 i amb una clientela ofegada pel deute domèstic; i un sector del comerç amb un diferencial de preus molt per sota al del 1993. I com a il·lustració pareu a Guissona i poseu carburant: tres cèntims menys per litre que a Andorra.

I fixeu-vos que el pressupost del nostre Govern ha augmentat 10 vegades, i les importacions tan sols han augmentat 2 vegades, el PIB 2,5 vegades i la població tan sols ha 1,4 vegades. Això vol dir que la pressió fiscal indirecta que suporta la nostra economia és molt superior a la que suportava el 1993. I amb la reducció de diferencials, la nostra economia ha demostrat que no pot suportar aquesta pressió fiscal. I no ens enganyem. Andorra era atractiva perquè era diferent. Sabia existir amb una administració humil i eixerida. I com que no gastàvem, la nostra pressió fiscal era baixa i les nostres empreses podien ser competitives. Si gastem i imposem com els altres, les nostres empreses deixen de ser competitives i… s’ha acabat el nostre motor econòmic.

I ara pregunteu-vos si, avui en dia, gaudeix d’un benestar molt superior al del 1993, i si aquesta millora ha estat gràcies a l’acció del Govern (o no). Si la resposta fos positiva, aleshores pot ser que hagi valgut la pena generar aquest forat financer. Si la resposta és negativa, aleshores vol dir que l’administració va per un costat i la societat per un altre. O fins i tot que tenim una paparra a sobre i que fa massa coses que tan sols li preocupen a ella.

I no ens equivoquem. La nostra economia no crea valor econòmic, tan sols es fonamenta a transferir valor. Guanya perquè no gasta. No tenim recursos naturals ni un gruix d’empreses creatives. El que tenim és un gruix d’empreses comerciants. Compren bé i venen a millor preu que els altres perquè tenen menys despeses. I el nostre problema se centra en el fet que ens hem carregat l’avantatge comparatiu de les despeses. Ja som cars com els altres. Ja tenim impostos com els altres (mal fets i cars). Ja tenim deutes com els altres. Ja tenim una administració enorme com els altres. Ja tenim més deute que el que podem pagar. I si aquest és el problema, la solució no passa pas per posar més impostos o altres impostos. Perquè la realitat és que la nostra economia fonamentada en els diferencials de preu, no pot suportar l’actual pressió fiscal.

Probablement la primera mesura que caldria prendre és posar el pressupost del Govern a 2 vegades el del 1993, en lloc del nivell actual de 10 vegades el del 1993. La segona mesura seria posar la pressió fiscal a 2 vegades la del 1993 en termes absoluts, és a dir, mantenir la mateixa pressió fiscal relativa que la del 1993. I mantenir aquesta situació fins que Andorra no sigui capaç de migrar de model econòmic i obrir els mercats mundials a les empreses andorranes.

I el més important és que Andorra no perdi la seva identitat. Però fixeu-vos si pot ser cruel la nostra administració que ja té previst fer un museu amb la nostra identitat, i posar-la en vitrines com si fos una relíquia del passat… sense comentaris.


======================================================================================


La política dels pebrots


Francesc Casals

S’ha consumat l’alcaldada -o ministrada, o cacicada, o abús de poder, o fer entrar el clau per la cabota, com més us agradi dir-ne-: dimecres passat, el Govern va adjudicar el trasllat de la runa del túnel dels Dos Valires, dinou mil camions anant per Escaldes i tornant pel centre d’Andorra la Vella, durant quinze mesos.

S’ha adjudicat amb el menyspreu més absolut cap al Comú i als ciutadans i ciutadanes d’Escaldes, al sentit comú, i al principi de “menysdany”, de menor perjudici possible. Sense diàleg ni miraments: per pebrots.

A risc de fer-me pesat, tornaré a dir que s’ha escollit la pitjor de les quatre opcions que hi havia: la de passar-ho tot per Escaldes.

La segona era acabar el viaducte i després passar directes pel túnel cap a la Massana (Si volem que el túnel serveixi per alguna cosa com més aviat millor, la urgència de veritat és la construcció del viaducte);

La tercera: portar la runa al Maià. Però l’autonomenat “ministre de Canillo” no vol que els 19.000 camions passin pel seu poble. I ni ell ni el cap de Govern no volen permetre que un sol cèntim vagi al comú d’Encamp.

I la quarta, portar la runa a Beixalís passant per Vila: és una proposta dels professionals del transport que, no se sap per quin motiu, el Govern ni tan sols ha considerat.

Els ministres Minoves i Jordana m’han acusat de polititzar el tema. Doncs no, senyors, fins ara no he fet més que el que em manava la meca condició de conseller de Comú, que és la defensa del benestar dels meus conciutadans. Però ara potser sí que n’hi faré, de política: manifesto aquí la meva esperança que, a l’hora de votar, la gent d’Escaldes recordi com la tracta el govern del Sr. PINTAT, -amb ministra d’Escaldes inclosa i muda- com l’atropella sense cap necessitat, només per imposar una malentesa autoritat, negant-se a escoltar el cònsol i tot -tot!- el Consell de Comú. O sigui: per pebrots!

Senyor cap de Govern, senyors ministres: els qui, com vostès o jo, tenim el privilegi de rebre un salari públic, hem de complir algunes obligacions; entre elles hi ha la d’aixecar de tant en tant el cap de la menjadora, ni que sigui per veure qui ens l’omple i donar-li les gràcies; i també, sobretot, per fer alguna cosa més que omplir el pap, i treballar en favor d’aquells que ens alimenten, i no en contra seva. L’interès nacional que tant invoqueu aquests dies consisteix, abans que en qualsevol altra cosa, en preservar la qualitat de vida i el benestar de la ciutadania. Tot allò que vagi contra aquest principi no és més que l’interès personal i politiqueta de la més baixa. La vostra, aquella que, quan teniu majoria, no coneix cap argument que no sigui el pes dels pebrots.


*****
Manca explicar que el Comú lliberal del Sr. Camp tot i l´acord en la reunió de Comuns de valorar en 10€ cada camió descarregat ell, el Sr. Camp, ha rebaixat fins a 3,50 € la quota.
Govern ha pagat un chec de +- 150.000 €.
Hi han altres compromisos?.

Jaume Cabot

divendres, 11 de juliol de 2008

IPHONE la ruïna?

Que no les pase nada!

Fuente: http://www.examiner.com/a- 1483321~Software_problem s_bug_Apple_s_launch_of_new_iPhone. html?cid=rss-Te chnology

NEW YORK (Map, News) - The launch of Apple Inc.'s much-anticipated new iPhone turned into an information-technology meltdown on Friday, as customers were unable to get their phones working.

"It's such grief and aggravation," said Frederick Smalls, an insurance broker in Whitman, Mass., after spending two hours on the phone with Apple and AT&T Inc., trying to get his new iPhone to work.

In stores, people waited at counters to get the phones activated, as lines built behind them. Many of the customers had already camped out for several hours in line to become among the first with the new phone, which updates the one launched a year ago by speeding up Internet access and adding a navigation chip.

A spokesman for AT&T, the exclusive carrier for the iPhone in the U.S., said there was a global problem with Apple's iTunes servers that prevented the phones from being fully activated in-store, as had been planned.

11.07.2008 - 20:29h - Dice ser jaume cabot

http://www.20minutos.es/noticia/398009/l/#comentarios

dissabte, 5 de juliol de 2008

Fixats per tothom

YOUTUBE HANDS PROFILES TO VIACOM
By BRIAN GARRITY
SUMNER REDSTONEHe's watching you.

July 4, 2008

If you've ever watched a video on YouTube, Viacom now has access to your personal user data and viewing habits.

Google has been ordered by a New York federal judge to turn over a database of YouTube user logs that includes personal user log-on IDs and related information about which clips users watched, when they watched them and the IP address of the computers used to view them.

The ruling came late Wednesday as part of an ongoing $1 billion copyright infringement lawsuit that Sumner Redstone-led Viacom filed against Google and YouTube, a wholly-owned subsidiary of the online search giant.

While Viacom is looking to prove widespread unauthorized viewing of its shows like "The Daily Show" and "The Colbert Report" on YouTube, privacy watchdogs are howling that the move is a massive invasion of privacy.

Kurt Opsahl, a lawyer for the Electronic Frontier Foundation, called the ruling "a setback" to privacy rights that will allow Viacom to see what users are watching on YouTube.

"We urge Viacom to back off this over-broad request and Google to take all steps necessary to challenge this order and protect the rights of its users," he said in blog posting.

However, a source close to Viacom maintained that under court rules, all of that data will go to the media titan's outside counsel and outside experts, not to the company itself.

"The information we've requested will only be used to support Viacom's claims that Google and YouTube are infringing its intellectual property," this person said. "Viacom is completely committed to working with Google to ensure that users' personally sensitive information is completely protected."

Added a Google spokeswoman, "We are disappointed the court granted Viacom's overreaching demand for viewing history.

Publicat al NEWYORK POST

divendres, 4 de juliol de 2008

Diari d´Andorra 4 de Juliol de 2008

La banca presta 40 milions al Govern
L’Associació de Bancs amplia de 120 a 160 milions d’euros la pòlissa de crèdit que ja té l’executiu

Ricard Poy
Andorra la Vella


• La greu crisi de tresoreria de les arques de l’Estat anunciada per Ferran Mirapeix està a punt d’acabar, com a mínim momentàniament. L’executiu va demanar a l’Associació de Bancs Andorrans (ABA) una ampliació de 40 milions d’euros de la pòlissa de crèdit. Fins ara aquesta pòlissa era de 120 milions, que ja estaven esgotats, i per tant la disponibilitat de diners de l’executiu s’havia acabat, però amb l’augment passarà a ser de 160 milions. Segons diverses fonts properes a l’executiu i a les entitats financeres, s’espera que els 40 milions d’euros permetin que no hi hagi problemes de liquiditat fins a final de la legislatura i que l’executiu pugui fer front a tots els pagaments.
En el moment de negociar l’ampliació del crèdit, també s’ha ampliat la data de venciment (moment en el qual el Govern ha de satisfer al banc els 160 milions prestats). Encara no és clara quina serà aquesta nova data, però les mateixes fonts van informar que l’executiu ha aconseguit el finançament a unes condicions molt bones. Concretament, l’interès se situaria per sota de l’euríbor més mig punt (en principi entre el 0,30 i el 0,40 per cent), que significa uns paràmetres inferiors als tipus estàndard que s’abonarien en una hipoteca.

El deute
La pòlissa de crèdit és només una part del que l’executiu deu a la banca. El deute de l’Estat, sense incloure el dels comuns, està dividit en dues parts. Una primera seria el denominat deute a llarg termini (exclussivament amb la banca), de 260 milions d’euros. L’altra seria el deute als creditors a curt termini, que es va pagant amb la pòlissa de crèdit. Aquí es trobarien els proveïdors, entre d’altres. De moment, el Govern ja ha gastat els 120 milions, però s’espera que durant els mesos vinents (pels compromisos ja contrets) hagi d’utilitzar gairebé els 40 milions que ha demanat de més. Un cop s’acabin el deute ja serà de 420 milions d’euros (260 a llarg termini més 160 a curt).
Amb els 420 milions s’estaria fregant la barrera psicològica de deure tants diners com el pressupost de l’Estat de tot un any. I s’hi estaria molt a prop perquè el pressupost del 2008 és de 431 milions d’euros.

Els ‘peatges a l’ombra’
La crisi de liquiditat del Govern ha provocat que el gabinet encapçalat per Albert Pintat hagi iniciat una retallada de despeses que pujaria a uns 60 milions d’euros. Aquesta situació ve motivada perquè l’executiu pretenia recuperar 60 milions d’euros dels que ja ha pagat per algunes obres en curs en tornar a negociar la concessió a les constructores amb contractes a llarg termini. En tornar a negociar les grans obres (com ara el túnel dels Dos Valires) es recupera el que s’ha pagat i s’estableix que el pagament serà a 40 anys i que no es començarà a abonar fins que la infraestructura no estigui finalitzada. El mètode (conegut popularment com a peatges a l’ombra) suposa que es pagui molt més per les construccions, però com que les quotes s’allarguen durant dècades l’impacte actual per a les arques de l’Estat és molt menor.
La tramitació parlamentària de la llei que permetia els peatges a l’ombra no deixava que enguany es pogués posar en marxa de la manera que l’executiu havia planificat. Per aquest motiu, es va trobar amb 60 milions d’euros menys i una greu crisi de liquiditat que els bancs han salvat. El Govern podrà ara fer front als pagaments pendents.


***Tdt, fibra òptica, depuradores, túnels, duanes,museus, arxius,nous vials,ambaixadors,viatges,etc...

***"Sud radio
Durant la sessió de comú el cònsol socialdemòcrata va informar d’una sentència de la Batllia que dóna la raó a la corporació en un conflicte amb el Govern. Segons va assenyalar Alís, “fa dos o tres anys” que l’executiu no abona a la corporació el lloguer de l’edifici de Sud Radio i l’afer va acabar a la Batllia. Ara la justícia ha determinat que l’executiu ha de pagar 110.657 euros pel lloguer de l’immoble “i els interessos legals” acumulats, i que si no no ho fa en quinze dies haurà de deixar l’edifici, segons va indicar Alís. El mandatari comunal no va voler entrar a valorar per què el Govern no ha pagat les darreres factures del lloguer."

dijous, 3 de juliol de 2008

1.000 dies de “culebron”
6 d´octubre de 2005 – 2 de Juliol de 2008
“En un lugar de la Mancha, perdò, de los Pirineos, de companyia de comunicacions que no tinc més remei que recordar, i també una justícia que encara no ha explicat ni el camí que va seguir l´arxiu, ni com va anar a parar al l´emule i per mi lo més important, que no ha netejat encara el meu nom.
Despés de 1.000 dies, hi ha una causa oberta a la Batllía contra persona desconeguda com a continuació de la denúncia  interposada per Govern i estic a l´espera d´una compareixença com a testimoni.
Abans de continuar i per començar, per fer-vos més amena aquesta carta uns quants acudits:
Extracte de les condicions de la nostra companyia de telèfons

...Protecció de dades de caràcter personal:

*...L’STA garanteix el compliment de la Llei 15/2003 sobre la protecció de dades personals. L’objectiu de l’STA és proporcionar als nostres clients un servei de màxima qualitat. Això inclou un grau elevat de personalització en el tracte, comunicació interactiva...
**...L’STA l’informa també que en el moment de la cessió de les seves dades vostè accepta que puguin ser cedides a empreses que tinguin un conveni de col•laboració amb l’STA per fer-ne un tractament amb  les finalitats exposades  anteriorment...

***...L’STA vetllarà en tot moment per la legalitat i la protecció d’aquestes operacions..."

*** Els textes han sigut inclosos després de la meva denúncia

Que responsables, diligents i ràpits sobre tot  en passar les factures a fí de mes al banc!. A pagar i callar.
Però, no vull pas fer publicitat de la parapública. Ja se le fa ella mateixa.
Si cerqueu a la seva web a l´apartat productes/distribució/Encamp trobareu varies empreses que ja no existeixen i que figuren com a revenedors dels seus serveis.
Entre d´altres una llibrería i el Cyber Cafe Descàrrega. Negoci d´uns amics que encara esperen la resposta de la parapública (a la seva reclamació escrita) quan van veure davallar l'afluència de clients per no poder oferir un servei digne a causa del BON FUNCIONAMENT de l´adsl que tots podeu recordar l´any 2006.
Fins i tot fora de les nostres fronteres sen parla:
 http://albertruzafa.bloc.cat/post/2889/122769
Si no tenen cura de la seva web corporativa que fan amb els altres serveis?.

Petit recordatori de”culebón”:
06 - 10 - 2005: Denúncia devant l´Agència de Protecció de Dades
17 - 11 - 2005: Complement de denúncia
17 - 01 - 2006: Reclamació entrada oficialment a l´Sta dirigida al President
21 - 01 - 2006: Denúncia a l´Apda per no resposta de l´Sta
25 - 05 - 2006: Citació de la Fiscalía en qualitat de testimoni
01 - 06 - 2006: Declaració com a testimoni
02 - 06 - 2006: Cesssió del meu ordinador portàtil a la Fiscalía
10 - 10 - 2006: Comunicació de la Batllía en referència al meu ordinador
01 - 12 - 2006:   Declaració i complement a la Policia
07 - 02 - 2007: Comunicació de la resol-lució de l´Agència de Protecció de dades
02 - 03 - 2007: Petició al Raonador del Ciutadà
02 - 04 - 2007: Resposta del Raonador de Ciutadà i del Consell Superior de Justícia
09 - 04 - 2007: Recuperació del meu portàtil al despatx de la Policia

En mig de tot aixó l´Agència de Protecció de Dades va interposar una querella criminal contra l´Sta per no deixar entrar els seus inspectors a les dependències de la parapública a Sta. Coloma per fer-hi un control.
Apda 1 – Sta 0.

Si ens referim a la Constitució tothom és innocent fins que no es demostri lo contrari, però la negativa, ho sento, és com a mínim per mi, incordiant  i sospitosa.

Extracte del codi penal:
...Segons el Codi penal, el qui per vulnerar la intimitat d'un altre sense el seu consentiment intercepti les seves telecomunicacions o utilitzi artificis tècnics d'escolta, consulta electrònica, transmissió, enregistrament o reproducció de so o de la imatge, o de qualsevol altre senyal de comunicació ha de ser castigat amb pena de presó de un a quatre anys..

L´Apda, creada per el Consell per vetllar per la protecció de les DADES dels ciutadans, va fer ús de les seva potestad i va contractar l´empresa Ernest & Young, (al mateix temps durant i després, contractada per Govern) la qual va fer un test de seguretat amb un cost de uns 125.000€ detectant varies i greus irregularitats.
L´Sta en detectar la IP provinent de l´Agència, ho va posar en conèixement de la Policia que ho va comprovar resultant una altre querella criminal aquesta de la Sta contra l´Apda.
Apda 1 – Sta 1.

Posteriorment semble ser que han estat “sobreseïdes”. Un partout.
Però no es tot.

Enmig del merder l´empresa T-SYTEMS també va fer de les seves.
Per boca del Sr. Mabillón i publicat per un mitjà escrit d´origen extranger es va connèixer que habien entrat il-legalment a l´Sta detectant enormes mancances de seguretat i també que fins i tot habien suplantat un usuari.
Tranquils que aquí no passa rés.
No hi va haver cap denúncia, cap querella i no es connéix el cost de “l´auditoria” que segurament va pagar l´Sta via cost de les comunicacions.
Vull recordar que aquesta empresa quant va fer la “irregular” auditoria encomanada per Govern, ja treballavaba per l´STA.

En quant lo que a mi respecte també va explicar lo que va voler, retractanse després telefònicament a un periodiste del DdA.
Avui, gràcies a Deu com que la memòria no en falla, no puc deixar de costat les varies explicacions, insinuacions i bla,bla,bla de persones i mitjans escrits i audiovisuals.
L´Oscar o menció honorífica l´atorgo al Sr. Manel Pons, aspirant a batlle o botxí?, per les seves declaracions, ("En tot cas, Pons assenyala que és clar que va haver-hi "una falsedat" a l'hora de fer la denúncia i que, per tant, entén que la justícia hauria d'actuar contra el denunciant" (Periodic d'Andorra 18/11/05) i per  el càrrec que ocupava (Misteri de Ordenement Territorial i President del Consell d´Administrats de l´Sta) durant els fets abans de ser-ne apartat i retornar a les seves pasteleries sorprés per la destitució.
Però contra qui hauria d´actuar la justícia?. Esperaré a ser convocat per la Batllía com a testimoni tal com sen va avançar ja fa uns mesos i després veurem.
I encara que vaig concedir una entrevista al mitjà d´en Rosell abans de parlar una estoneta tots dos de la editorial on es referia a mi “home conegut en diferents ambients per varies activitats” l´hi atorgo l´accèssit.

El pròxim mes d´Octubre s´hauran exaurit 3 anys.
Tres anys amb 3 denúncies a l´Apda, 2 querelles criminals,1 declaració a la Fiscalía, 2 a la policia i 1 carta al president del Consell d´Administració de la Sta, després dels cuals el resultat fins ara ha estat una gran inversió de temps per part meva amb un ordinador fora de la circulació durant  8 mesos, retornat amb la bateria morta i el disc dur en orris.
Quant temps ha de passar per connèixer el resultat de les recerques per part de la Batllía on encara hi resta una causa oberta contra persona desconeguda?,
Quant de temps ha de passar per la rectificació de totes les errònees i falses dades, insinuacions  així com els  atacs contra la meva persona?,
Quant temps ha de passar connèixer la veritat?.,
Tant de trasvals per culpa de l´Sta que havia d´haver gestionat la seguretat d´unes dades.

Son avui segures les dades que transiten per via de l´ STA?,
Lo que tinc segur és que com sempre, a pagar i callar i engraixar la caixa i aquí no passa rés.

” Il vaut mieux mobiliser son intelligence sur des conneries que mobiliser sa connerie sur des choses intelligentes”.  (1.968) Jacques Rouxel - Les Shadoks.

.- Tot just en acabar d´escriure aquesta, i continuant les meves investigacions sobre perqué, com, quant i qui va escriure un entitulat en Alemà al “tristement famós” fitxer explicant que les contrasenyes i mots clau havien estat verificades el març del 2004, abans de la seva  publicació a l´emule, obtinc el pdf sigüent: - Andorra La Vella.- 30 de marzo de 2004 - el cual es refrèix a HP i que podeu acabar de llegir a la pàgina 60 de la meva web.

Encamp 2 de Juliol de 2008

Jaume Cabot

"Els 1.000 dies del CULEBRÓN" Pdf

- TRASERVER - Andorra La Vella.- 30 de marzo de 2004

Comentaris sobre l´escàndol:
http://albertruzafa.bloc.cat/post/2889/122769
http://andorralandia.blogspot.com/2007/12/presentaci-bloc-andorralandia-en.html?commentPage=2
http://blocs.tinet.cat/blog/bloc-del-catarra/category/86/retalls-de-premsa/2006/07/16/la-seguretat-informatica-de-les-nostres-dades
http://forosedg.com.previo2.furanet.com/showthread.php?t=9066
http://forum.emule-project.net/index.php?showtopic=90327
http://forum.emule-project.net/lofiversion/index.php/t97454.html
http://manulinx.bitacoras.com/archivos/2005/10/07/quedan-al-descubierto-todas-las-contrasenas-de-correo-andorra-ad-de-andorra
http://msmvps.com/blogs/lfranco/archive/2005/10/07/69471.aspx
http://noticias.ya.com/tecnologia/07/10/2005/correo-contrasenas-andorra.html
http://partitciutadansdelprincipatandorra.blogspot.com/2007/03/08-acta-de-la-reuni-del-projecte-
http://pascualcasabosch.blogspot.com/2005/10/senyors-de-lsta-dimiteixin-peridic.html
http://staemule.forum.ijijiji.com/tema-3-staemule.html
http://tamarrolandia.blogspot.com/2005/11/amb-les-vergonyes-laire.html
http://tamarrolandia.blogspot.com/2005_10_01_archive.html
http://tamarrolandia.blogspot.com/2008/01/any-nou-miseries-velles.html
http://tonigallardo.blogspot.com/2006_06_01_archive.html
http://tun.tuniti.com/manulinx/2005/09/22/sta-andorra-dobla-la-velocidad-de-las-adsls/
http://tun.tuniti.com/manulinx/2006/04/20/sta-de-andorra-y-su-desastrosa-web/
http://unionacionaldeprogres.blogspot.com/2007/10/25-acta-de-la-reuni-unp-uni-nacional-de.html
http://www.alfa-redi.org/noticia.shtml?x=3286
http://www.amigus.org/web/archives/004431.php
http://www.blokand.com/weblog/storico.asp?m=2006011http://www.bondia.ad/artman/publish/printer_8528.shtml
http://www.delitosinformaticos.com/protecciondatos/noticias/112893370617246.shtml
http://www.diariandorra.ad/noticies/view.php?ID=6361
http://www.elmundo.es/navegante/2005/10/07/seguridad/1128685725.html
http://www.elperiodicdandorra.com/default.asp?idpublicacio_PK=16&idioma=CAS&idnoticia_PK=378029&idseccio_PK=252
http://www.elperiodicdandorra.com/default.asp?idpublicacio_PK=16&idioma=CAS&idnoticia_PK=381398&ids
http://www.encampjove.com/php/quescou2.php?id=219
http://www.francrodriguez.com/2006/webmail-dandorraad/
http://www.google.fr/search?hl=ca&q=emule+andorra&btnG=Cerca+amb+Google&meta=
http://www.inidat.com/pdf/Datos%20personales%20de%20autoridades%20de%20Andorra%20al%20descubierto.pdf
http://www.lawebdelprogramador.com/noticias/vercomentario.php?id=1297
http://www.libertaddigital.com/index.php?action=desanoti&cpn=1276262481
http://www.lukor.com/webmasters/noticias/0510/07132602.htm
http://www.partitsocialdemocrata.com/?p=2632
http://www.partitsocialdemocrata.com/?p=3788
http://www.partitsocialdemocrata.com/?p=4697
http://www.partitsocialdemocrata.com/index.php?m=200712&paged=2
http://www.portaley.com/noticias/noticia.php?d=/protecciondatos/noticias/112893370617246.shtml
http://www.protecciondatospersonales.com/noticia_ver.php?id=120
http://www.seudigital.cat/index.php?/20051007659/tecnologia/les-contrasenyes-per-accedir-a-setzemil-correus-andorra.ad-queden-al-descobert.html
http://www.telepolis.com/SED/html/carticulos/100609.html
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=1557194
pca.html

t-systems andorra