dimarts, 30 de setembre de 2008

Crisis?

108 alts càrrecs van cobrar gratificacions durant l’any passat

el Periodic

Iago Andreu

Més de cent alts càrrecs i personal de relació especial van cobrar gratificacions extres a càrrec dels pressupostos de l’Estat durant l’any passat. En total, van ser 108 les persones beneficiades: 44 càrrecs institucionals i 64 càrrecs de relació especial. La informació la va fer pública ahir el Grup Parlamentari Socialdemòcrata després que la setmana passada el director de Pressupost i Patrimoni contestés una pregunta respecte a això formulada pel conseller general Esteve López.
Sis ambaixadors residents, nou no residents, el cap de Govern, 13 ministres, dos caps de gabinet de Protocol, el secretari general del Govern, nou secretaris d’Estat, dos membres del Tribunal de Corts i tres del Tribunal Superior van rebre durant el 2007 gratificacions que oscil.laven des dels 274,99 euros mensuals fins a 17.666,08 euros, sent aquest darrer l’import més gran.
Pel que fa al personal de relació especial que va cobrar gratificacions durant l’any passat, 11 persones depenien del cap de Govern, 10 del Ministeri del portaveu, Desenvolupament Econòmic, Turisme, Cultura i Universitats, set de Justícia i Interior, cinc de Presidència i Finances, dos d’Ordenament Territorial, Urbanisme i Medi Ambient, dos de Salut, Benestar, Família i Habitatge, dos d’Economia i Agricultura, un d’Exteriors i també un d’Educació, Formació Professional, Joventut i Esports. En aquest cas, l’import de les gratificacions va oscil.lar entre els 16.920 euros, la més elevada, i 375 euros la gratificació mensual més petita.
El pagament d’algunes d’aquestes gratificacions va provocar una desviació de 411.000 euros del pressupost efectivament liquidat respecte a les previsions originals. Amb tot, des del Departament de Pressupost i Patrimoni s’argumenta que totes les modificacions de crèdit acordades es van comunicar al Consell General i que part de la desviació va ser fruit de contractar nou persones com a personal de relació especial, contractes que també es van publicar degudament al BOPA.
Des de les files socialdemòcrates, es va criticar ahir aquest volum de despesa en gratificacions en uns moments de crisi econòmica i contenció pressupostària. “El cap de Govern i el ministre de Finances volen presentar mesures de contenció adreçades a perjudicar els funcionaris que no perceben aquestes generoses gratificacions”, recordava el comunicat fet públic ahir.
Segons el Grup Parlamentari Socialdemòcrata, la resposta a la pregunta de López evidencia el “doble llenguatge” de l’Executiu: “Es congela part de les remuneracions de la majoria i es gratifica generosament a altres”.


** Cap menció als assessors de la STA que treballen en companyies espanyoles!.

** Cap menció a les comissions per compres de material per part de persones que treballen dins la Sta!.

I la llei de imcompatibilitats/contra corrupció?

diumenge, 28 de setembre de 2008

Irregularitats?

La Mútua no disposa del permís administratiu de Govern per la seva "xarxa de distribució" ni els contractes necessaris per la redifussió dels canals que ha estat oferint. Tampoc ha pagat els drets deguts.

http://www.partitsocialdemocrata.com/?p=5544

Comunicat de premsa del Comitè local del Partit Socialdemòcrata de Sant Julià de Lòria

Comitè local del PS de Sant Julià

Ara que el període vacacional... . Escoltant i parlant amb la gent constatem les situacions que considerem irregulars o perjudicials pel conjunt de la ciutadania de Laurèdia.

N’esmentarem tres:

1. CABLE MÚTUA: un motiu de neguit que s’afegeix a Sant Julià és el servei deficient que ofereix la Mútua Elèctrica pel que fa a la televisió per cable. Fa unes quantes setmanes va desaparèixer del ventall de canals contractats el Canal Plus, sense que es donés cap tipus d’explicació i sense avisar que això succeiria. Davant d’aquesta situació alguns abonats van telefonar a les dependències de la Mútua per conèixer-ne els detalls. Mai se’ls va donar resposta. Es continua sense saber el motiu de la desaparició d’aquest canal i si es preveu tornar-lo a incloure com a oferta televisiva. El detall anecdòtic de tot plegat és que en el seu lloc, ara es pot veure un canal prou conegut de dibuixos animats i pel·lícules juvenils. A més, Canal Plus ha desaparegut de les graelles de televisió per cable de la pàgina web de la Mútua. Cal dir que molta gent es va abonar al Cable per poder gaudir de Canal Plus. Això és notori. I ara es troben amb la mateixa quota mensual, sense cap descompte. Això sí, ara tenen el Disney Channel. Si utilitzem les paraules adequades, podríem dir que estem davant d’una situació de frau al consumidor. Si el cas es donés en un altre país, no dubtaria a emprar aquest terme.
El que demanem des del comitè local del PS és que el Comú, important accionarista de la Mútua –recordem-ho– demani explicacions, doni la resposta que exigeix l’abonat i posi fi a aquesta situació d’irregularitat...

***És vergonyós que una empresa que va voler instal-lar una xarxa de 15 canals amb tots els permisos i contractes necessaris dels propietaris dels drets l´any 1.997, obtingué com a resposta de Govern "L´espectre radioeléctric és propietat de tohom no hi ha una llei de telecomunicacions".
La mútua ja funcionava. Peró ja no pagaba els drets a les empreses dels canals que oferia ni tenia l´oportuna llicència de Govern. Hi ha estat funcionant fins ara.
Amiguisme?...Deixadesa?...

Cas a part el de la Sta. Sense llei de telecom i que amb el vist i plau de govern, es clar, contracten amb l´operador espanyol, compren el material, l´instal-len i a sobre ens fan pagar per la recepció.
Tot per ells. Els diners de la compra son els que han pagat els abonats amb trucades telefóniques amb preus abusius. Paga i calla!.

Lo més lógic, com a tots els països desemvolupats i moderns, és que la companyia estatal (de les poques que queden) instal´li les infraestuctures (transmissors i receptors, etc) i les llogui, i que una empresa privada ofereixi els serveis que desitgi pagan els impostos que govern fitxi i obviament amb continguts obtinguts legalment. La mateixa STA fins ara, després de pagar més de 2.000.000 € entre espanya i frança, no pagaba!.

dimecres, 24 de setembre de 2008

News Noticies

Bruselas propone rebajar hasta un 70% los SMS desde el extranjero

* Los consumidores españoles pagan hasta 40 céntimos de euro por mandar mensajes desde otros países.
* La Comisión no quiere fijar un precio, sino proponer un tope que los operadores no deberían superar.

La Comisión Europea ha propuesto este martes un reglamento con el que pretende obligar a rebajar de 29 céntimos de euro de media a 11 céntimos el precio de los mensajes cortos a móviles (SMS) enviados desde el extranjero, y abaratar el uso del móvil para navegar por internet desde otros países a partir de julio de 2009.
El plan prevé rebajas de hasta un 70%
La propuesta prevé rebajas de hasta un 70%, ya que Bruselas quiere imponer un máximo de entre 11 y 15 céntimos de euro, tal y como recomienda el Grupo de Reguladores Europeos (ERG, en sus siglas en inglés), creado en 2003 para vigilar a las empresas operadoras en cada país.

Este límite es muy inferior a lo que cuesta actualmente enviar un SMS en itinerancia, tarifa que de media se sitúa en 29 céntimos de euro aunque existen grandes diferencias entre los países de la UE. Como ya hizo con su propuesta para abaratar las llamadas de voz hechas y recibidas en el extranjero, la Comisión no quiere fijar un precio, sino proponer un tope que los operadores no deberían superar.

Según los estudios efectuados por la Comisión, a pesar de sus recomendaciones, a día de hoy enviar un mensaje o entrar a internet a través del móvil es diez veces más caro en otros países europeos que desde el propio. En España, los consumidores pagan hasta 40 céntimos de euro por mandar mensajes desde el extranjero, frente a los 15 céntimos que cuestan dentro del país.

Esta diferencia se sitúa en la media de los países de la UE, entre los que los consumidores belgas son los más perjudicados (80 céntimos deben abonar por mensaje en el extranjero, frente a los 15 locales).

***Font : 20minutos.es

========

Sollicitée mi-mai par le gouvernement sur "l'opportunité de l'arrivée d'un nouvel entrant sur le marché de la téléphonie mobile", l'Autorité de régulation des télécommunications (Arcep) en a profité pour l'alerter à nouveau sur la nécessité d'aller vite et bien. Sans grande surprise, l'Arcep a plaidé lundi 22 septembre pour une attribution en un seul bloc, qui devrait surtout intervenir rapidement pour "stimuler la concurrence au bénéfice des consommateurs dans ce secteur".

Réagissez aux articles que vous venez de lire.
Abonnez-vous au Monde.fr : 6€ par mois + 30 jours offerts
SUR LE MÊME SUJET
L'UFC-Que choisir estime que le rachat par SFR de Neuf Cegetel crée "un duopole" opposant les marques de groupe Vivendi à France Télécom-Orange.
Les faits Le régulateur est favorable à un quatrième opérateur de téléphonie mobile
Les faits Bruxelles pourrait autoriser la taxation des appels téléphoniques reçus sur un mobile
Les faits Selon UFC-Que choisir, les prix n'ont pas baissé dans la téléphonie mobile depuis 2003
Archive L'Arcep rejette la candidature de Free à la 4e licence mobile

Après avoir refusé l'offre de réduction ou d'étalement proposée par Free, seul candidat déclaré à cette licence 3G dans la bande 2,1 GHz, le gouvernement avait trois options : attribuer l'ensemble des fréquences à un nouvel entrant, selon des modalités comparables au troisième et dernier appel à candidatures ; attribuer des lots en réservant certains à des nouveaux entrants, ou alors, dernière option, attribution par lots ouverte à tout opérateur.
Le Conseil de la concurrence, dans son avis du 30 juillet, recommandait notamment un allègement des "contraintes contractuelles" qui pèsent sur les opérateurs mobiles virtuels (MVNO) dans leur relation avec l'opérateur hôte. L'Autorité de régulation estime, elle, que la vente par lots est la pire des options : "Parmi les types de procédure soumis aux commentaires des contributeurs, le schéma d'attribution en plusieurs lots ouvert à tout opérateur – c'est-à-dire sans réservation de fréquences à un nouvel entrant – fondé sur différents types de critères de sélection a été unanimement rejeté. Sont donc mises en avant des procédures conservant une priorité sur tout ou partie des fréquences à un nouvel entrant, selon des modalités analogues aux précédents appels à candidatures".

ORANGE ET FREE OPPOSÉS SUR LE PRIX

Le principal acteur du marché de la téléphonie mobile, Orange, s'oppose à une baisse éventuelle des tarifs, demandée par Free : "Conformément à l'avis rendu par le Conseil d'Etat, toute réduction éventuelle significative du montant de la redevance devrait être justifiée précisément et proportionnée à la prise en compte de critères objectifs d'évolution du marché. En tout état de cause, Orange considère que la plus grande facilité qu'aurait un nouvel opérateur à déployer aujourd'hui un réseau 3G ne peut justifier un éloignement des conditions financières par rapport à celles des appels à candidatures précédents."
Il va donc vraisemblablement y avoir un nouvel appel à candidature, peu ou prou similaire au précédent en cas d'attribution en bloc, qui risque également de se solder par un échec si le prix de la licence n'est pas revu à la baisse, comme le précise l'Arcep dans sa synthèse. Cette dernière indique pouvoir "proposer rapidement l'engagement de la procédure d'appel à candidatures dans la bande 2,1 GHz, dès que les modalités financières en auront été définies par le Gouvernement". Une manière de dire aux trois ministres concernés de se décider rapidement sur la forme d'attribution et sur le prix. D'autant que le mandat du président de l'autorité de régulation, Paul Champsaur – a priori favorable à l'arrivée d'un nouvel entrant – vient à échéance à la fin de l'année.

Font : LeMonde.fr

*** I al país de les meravelles DICTADURA

===========

Google phone to cost $179, will go on sale Oct. 22
GOOGLE PITCHES NEW G1 AS FLEXIBLE, LOWER-COST ALTERNATIVE TO IPHONE
By Elise Ackerman
Mercury News

Google likes to talk about organizing the world's information and making it accessible everywhere. On Tuesday, the Internet giant took a step toward fulfilling that mission with the long-awaited debut of the first mobile phone to use its software known as Android.

The phone, which will go on sale at T-Mobile on Oct. 22 for $179 — $20 less than the iPhone — closely resembles a T-Mobile Sidekick, with a big screen and a keyboard that slides out from underneath and contains an extra key dedicated to Internet search. The device also has WiFi capability and GPS built in.

But what is special about the device is that it is designed to function as a full-fledged personal computer running any kind of application a developer can dream up.

"It's just very exciting for me as a computer geek to be able to have a phone that I can play with and modify and innovate upon just like I have with computers in the past," Google co-founder Sergey Brin said at a news conference Tuesday in New York. Brin joked that the first application he wrote took advantage of the phone's accelerometer and measured how long it took for him to catch the phone, or for it to hit the ground, after it was thrown up in the air.

Andy Rubin, Google's senior director of mobile platforms, said the source code for the phone would be released on the Internet as soon as the phone goes on sale. Though the software is basically complete, Rubin said Google will continue
Advertisement
to add features and functionality and that third-party developers would also be able to contribute changes. "It is future-proof because it has openness built in," Rubin said.

The G1 comes with maps, e-mail and instant messaging, a music player and a camera. Users can also download applications that measure their carbon footprint or scan barcodes in a store so they can comparison-shop on the Internet.

Ten years from now the end result will be powerful devices that are tailored to the personal preferences of their owners. "Your phone will be smart about your situation and alert you when something needs your attention," Rubin wrote in a blog post last week as he prepared for the launch.

"I think people will be happier with the G1 than they are with the iPhone," said John Bruggeman, chief marketing officer of Wind River, which is working with manufacturers to adapt Google's code to new phones and other devices.

"Plain and simple, I will be able to get more applications more easily from a broader set of options.''

Apple has shown that ordinary people are eager to experiment with games and productivity applications that run on a mobile device. Since it launched its App Store in July, users have downloaded more than 100 million applications for the iPhone and the iPod touch.

There are more than 3,000 iPhone applications available — but that is a fraction of the 200,000 submitted to Apple. The Android Market will theoretically be more open to developers.

"If it can truly be that anyone can publish whatever they want, that's a paradigm change in itself," said Gerry Purdy, chief analyst for Frost & Sullivan. Purdy acknowledged that the new phone's security will be a major issue.

Tim Westergren, chief strategy officer of Pandora, a popular music discovery service, said he is "most definitely" considering developing an application for Android. Pandora is one of the top apps offered in the iPhone store.

Cole Brodman, T-Mobile's chief technology officer, said the G1 will be advertised through "the biggest marketing campaign we've ever launched for a mobile device."

Brodman said T-Mobile also announced two new plans: It will cost $25 a month for unlimited Web searching and $35 a month for unlimited Web searching and messaging. Using the phone to talk will cost extra. Similar to the iPhone, the G1 will not be able to be used as a modem for a personal computer.

The phone will be able to run on T-Mobile's new 3G network, which is in the process of being installed throughout the country. Brodman said the new network, which is much faster, will be available in 22 markets by October.

T-Mobile, a unit of Deutsche Telekom, Google and HTC, which manufactured the phone, are hoping the G1 will have the same mass appeal as the iPhone, but at a lower cost.

Google intends for this to be the first of many so-called "gPhones," making its Android software as ubiquitous as Microsoft's operating system. The next gPhone is expected from Sprint Nextel.

Still, it's not clear that Google will be successful. Jake Seid, managing director of Lightspeed Venture Partners, noted that the idea of a standard technology platform has been tried multiple times in the past. In 1998, mobile industry leaders tried to come together around the Symbian operating system, partly out of concern that Microsoft would come to dominate mobile devices the same way it dominated personal computers.

Seid said such efforts face a common challenge in keeping a uniform code base.

"Being open doesn't matter," he said. "If you look at what has been successful, it has been end-to-end control."

dijous, 11 de setembre de 2008

L’APDA vol una llei sobre les videocàmeres

L’APDA vol una llei sobre les videocàmeres

El cap de l’organisme va demanar que s’elabori una normativa per regular l’ús d’aquests aparells en espais públics

El dirigent de l’Agència de Protecció de Dades avisa que les imatges que es capten amb càmeres de vigilància també poden ser objecte d’un mal ús i provocar problemes.
Gabriel Pérez
Andorra la Vella
Joan Crespo, durant la compareixença d’ahir al matí davant la comissió d’Economia.

• El cap de l’Agència de Protecció de Dades (APDA), Joan Crespo, va comparèixer ahir davant la comissió legislativa d’Economia del Consell General. Durant la reunió, convocada a petició pròpia, el dirigent va fer balanç de les principals activitats de l’organisme, a la vegada que va alertar del dèficit que existeix al país en matèria de seguretat de fitxers amb informació personal. Un dels punts que va remarcar especialment va ser el buit legal en el qual es troben actualment les videocàmeres de seguretat.
Crespo va recordar que l’APDA no té potestat per autoritzar o denegar la instal·lació de càmeres que puguin captar imatges en vies públiques i que “la legislació d’Andorra no ho regula”. En aquest sentit, el dirigent va indicar que, en tot cas, l’única opció que té l’organisme passa per exigir que si les instantànies que puguin agafar aquests aparells passen a formar part d’un fitxer, aquest, com qualsevol d’una empresa privada, “ha de ser notificat”. Aquesta mesura, però, és insuficient segons el cap de l’en­titat, que va fer una crida als consellers “a fer una legislació”, ja que “és cert que l’ús massiu pot contribuir a millorar la seguretat, però també poden ser molt intrusives en el moment que enfoquen part d’un espai públic”.
Durant la compareixença, Crespo també va defensar la necessitat de difondre al màxim l’existència del dret a la protecció de dades i conscienciar les empreses de l’obligatorietat de notificar a l’APDA els seus fitxers. A més, va insistir en els perills de comunicar aquest tipus d’informació a través d’Internet, en especial els que poden afectar els menors. “Cal ser prudents, estar envoltats dels adults i ser conscients que a la xarxa hi ha els mateixos perills que al món real”, va apuntar.

dilluns, 8 de setembre de 2008

dilluns, 1 de setembre de 2008

+Sta. Tribuna del Sr. Eusebi Nomen

• LA TRIBUNA

Crisi? Jo, despatx nou

Eusebi Nomen

• Divendres vaig anar al tercer pis de Govern per arreglar uns papers. Les portes que donen a la zona del despatx del cap estaven obertes i… em vaig quedar de pedra! L’han tirat tot a terra. I un munt d’operaris hi treballen per, suposo, fer un despatx tot nou durant les vacances del cap. Com pot ser que qui remena els nostres diners els dediqui a fer-se un despatx nou mentre que cada dia es parla de crisi econòmica, d’excessiva pressió fiscal, de congelació de sous, de problemes greus en massa famílies del país…? Com pot ser? I no és un problema de si costarà tant o quant. El problema és de mentalitat. Ara no toca dedicar recursos (pocs, molts o massa) en una cosa tan supèrflua i egocèntrica com la reforma del seu propi despatx. I a sobre quan tan sols li queden uns pocs mesos de mandat. Ara no toca.
I no vull fer la broma fàcil que la reforma del seu despatx podria ser una de les mesures per rellançar la nostra economia. Ja les veurem aquestes mesures. Ja les veurem… Perquè el nostre Govern encara no ha entès que per fer créixer el PIB al segle XXI cal facilitar el creixement de la productivitat de les empreses. Una tautologia? Sí, però permeti’m un exemple: trenta anys enrere, Suècia gaudia de dos símbols nacionals: el grup ABBA i Volvo. El grup ABBA feia innovació emocional, oferia nous productes (discos) que satisfeien necessitats lúdiques. Volvo era la gran innovadora tecnològica, oferia nous productes amb noves prestacions, més seguretat… El grup ABBA protegia la seva innovació emocional mitjançant els marcs legals sobre drets d’autor i gestionava aquests drets amb l’ajuda d’eficients societats d’autors. Volvo protegia la seva innovació tecnològica mitjançant potents patents que protegia amb l’ajuda de la seva oficina de patents. I per tenir una idea de la importància que pot tenir la innovació emocional, tingui en compte que fa trenta anys ABBA obtenia uns beneficis mundials superiors als de Volvo.
I avui en dia el secret està en l’encaix entre la innovació tecnològica i la innovació emocional. Miri l’èxit de l’iPod d’Apple. És un mix perfecte de tecnologia, disseny, comunicació, accés a bases de dades de repertoris fonogràfics. Un encaix perfecte que es protegeix amb drets d’autor, patents, dissenys industrials, marques… tota la bateria dels drets de propietat intel·lectual.
Però a Andorra, l’única innovació que es pot realitzar és fer-se un despatx de disseny nou, tal com fa el nostre cap. Perquè la realitat és que Govern no arregla allò que és prioritari per poder innovar: que la innovació empresarial es pugui protegir!
I des del 1999, Govern ha frenat les eines fonamentals perquè un empresari andorrà pugui protegir la seva innovació. Fixi’s que el 1999 el Consell ja va aprovar la llei de patents. Però aquesta llei necessita que es desplegui el seu reglament d’execució i que es creï l’oficina de patents. Altrament un empresari no pot protegir les seves innovacions tecnològiques. I des del 1999 aquests textos dormen als calaixos… i, per tant, a Andorra la innovació tecnològica no és protegible. I com vol que es faci innovació sense protecció?
Per altre costat, la Llei d’autors del 1999 ja va fixar la necessitat de crear la societat d’autors d’Andorra. I aquesta llei establia uns mecanismes molt eficients per a la gestió dels drets, especialment per a entitats d’emissió de TV per cable. Doncs, la realitat és que des del 1999 Govern ha frenat la creació de la societat d’autors andorrana. De forma que a Andorra no vindrà ni sorgirà cap ABBA, i es fa molt difícil la gestió d’empreses culturals. És a dir, la gestió de les empreses que utilitzen drets d’autor com a factor de producció, com per exemple STA i Cable Mútua. Dues empreses que fan reemissions de programacions de televisió farcides de drets d’autor. Si a Andorra s’hagués creat la societat d’autors el 1999, l’STA i Cable Mútua podrien haver liquidar els drets sobre els continguts televisius directament a la societat d’autors d’Andorra amb tarifes reduïdes. I a més la societat d’autors d’Andorra podria promoure les empreses culturals i els autors andorrans amb un important percentatge dels ingressos que recaptés. Però la tossudesa de Govern d’aturar la creació de la societat d’autors d’Andorra ha provocat que tant l’STA com Cable Mútua no han pogut liquidar els drets del contingut que emeten. I han crescut com han pogut… i ara a l’STA li ha tocat pagar els plats trencats de Govern. I ja veurem com se’n surt Cable Mútua.
Seguim amb el mateix model del tabac o del sucre. Models de negoci que s’aguanten fins que ve el cop de pal des de fora. I ja hi tornem a ser. Ara és una societat de gestió col·lectiva d’Espanya, qui representa els drets dels continguts que es reemeten a Andorra i que legítimament presenta a l’STA la factura. O paga o para d’emetre els continguts per als quals no ha pagat. I és clar que l’STA ha de pagar perquè des del 1952 aquests drets s’han de respectar Andorra. I els diners marxen fora d’Andorra. Com sempre, sense retenció d’impostos. I sense que passin per una societat d’autors andorrana que podria fer molt per promoure la cultura viva d’Andorra. Ai, la cultura viva! Aquella que pensa i opina. Quina por que té el nostre Govern a la gent que pensa i opina. Govern tan sols s’atreveix amb la cultura de museu o a refer baranes de ponts romànics… que ni pensen ni opinen.
I ara es crearà la societats d’autors d’Andorra de pressa i corrent i, és clar, que sense cap debat previ entre autors i empreses culturals del país, ni sense cap acord de gestió previ amb els representants dels repertoris universals de les obres. A batzegades, però tranquils… que de moment, ja dediquem recursos per innovar el despatx del cap.