LA TRIBUNA del Diari d´Andorra
Som fills de privilegis…

Antoni Morell


• Si us plau, no ens enganyem més, jo el primer! Fem memòria!
Vam néixer, molt abans del 1278, només cal llegir i rellegir… Fins i tot, abans del famós i controvertit 839, data (?) de l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell que, semblaria, és de la segona meitat del segle IX.
Però, som fills de privilegis atorgats a aquestes valls per cosenyors, bisbes, comtes i reis de França.
Només cal llegir els textos dels clàssics: Cebrià Baraut, mossèn Pere Pujol, Baudon de Mony i altres…
I, també, de negociacions, de drets i d’obligacions. De modèstia, molta. De la real i única diplomàcia que consisteix a respectar el sol i únic país, el nostre (i respectant també tots els altres, dins d’un clima de justícia i equitat), és a dir, Andorra, sense vendre’s, és clar. I no crear enemics –n’hi ha una cua!–, però respectant adversaris que, no són, només, que interlocutors; mai no hi ha enemics si, prèviament, hom no els atorga aquest adjectiu. Vostès, amables lectores i lectors, saben que hi ha gent que adora tenir enemics. En cas contrari, no tindrien res… Ai!
Som fills de modèstia, d’emigració i d’immigració… Som fills de segles de persones que no s’han decantat (sempre hi ha els traïdors, cal llegir Shakespeare…) ni per un cantó ni per l’altre. Quan, històricament, ho han fet (avui, també?), han arribat maldades. Ai!, novament.
I, això, més enllà dels meus estudis, m’ho ensenyaren verbalment els meus mestres: Julià i Serafí Reig, Dot Martí, Bonaventura Armengol, Estanislau Sangrà, Francesc Cerqueda, Marc Vila, els meus pares, els padrins i padrines de la Massana, el vell Sastre, el Colat, el Palanques, el vell, vell Teixidor, el bisbe copríncep Martí Alanis, Pompidou, el vell Cassany, els pares del Daniel Armengol Mora i la corrua de consellers que vaig tenir com a pedagogs a la universitat en la qual jo romania a la vella Casa de la Vall… i que m’ensenyaren, gratis data, des del 1972 al 1983.
Som fills de l’emigració i de la immigració. Som fills de la prudència. Som de muntanya, i prou: malfiats, protegits, tancats, però lleials, si arribes a entrar a l’ànima dels vells contrabandistes, que els Coprínceps protegiren amb privilegis i exempcions. I gràcies a aquests contrabandistes, gràcies a ells, repeteixo, alguns que manen a les Espanyes, hi són, mercès a la penicil·lina dels intitulats andor­rans contrabandistes. Ser fills de privilegis, significa no adormir-se, i ser més responsable que mai. Més lúcids, realistes, pragmàtics, però! I si fa fred, com ara potser, no donem culpes al temps. La pregunta és clara: ens hem abrigat, prèviament?
Però, també, ens costa ser agraïts…, a la fi, sí! Però, a flor de pell, no ens agrada que ens demani comptes. Ai, Déu meu! Som fills d’un gran privilegi: Andorra. Oi? I la Constitució del 1993, només és conseqüència de set segles i escaig de diàlegs, de negociacions i de privilegis… Ara que commemorem pareatges i sufragis universals, si us plau, ho sol·licito amb modèstia, no ho oblidem! I, respecte, molt respecte, i diàleg. I, sí, sí: ètica i estètica, o a l’inrevés.
No és un país per a protagonistes. Som un col·lectiu, una comunitat. Els cracs mai no m’han interessat. El poble continua, els altres són pols: ahir, avui o demà. Oi?


http://www.diariandorra.ad


*** però alguns han perdut la memòria... J.Cabot

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El perill de les anomenades xarxes socials