http://diariandorra.ad/blocs/tsolanelles/2014/02/10/escoltes-preguntes/
Escoltes, preguntes
10/02/2014
Toni Solanelles
“Dos cap a casa. Sense contemplacions. El Govern ha decidit destituir irrevocablement els dos màxims responsables de la policia: Joan Ramon Peralba i Pere Gispert ja no són ni el director ni el director adjunt del cos. Primera pregunta: amb aquesta patata calenta a l’armari, per què al seu dia els van nomenar? El dossier era ben conegut al ministeri d’Interior. Nogensmenys, l’avui ‘assessora-seretària-d’Estat-in-pectore’ Azahara Cascales (que hi ha qui la situa a la direcció encara que a mi en costa de veure per molt que al seu dia volgués esdevenir fiscal) va ser la primera instructora de la causa. Presumpta instructora del qui dia passa any empeny.
La decisió de fer fora els dos directors de la policia ha estat a un pas de no produir-se. La màquina de la pressió (res a veure amb la famosa i televisiva màquina de la veritat) ja s’havia posat en funcionament. La voluntat? Guanyar temps. Distreure. Fer combregar els que formalment manen amb rodes de molí. L’objectiu? Fer veure que tot eren fal·làcies perquè no canviés res. Però m’asseguren que el ministre Xavier Espot ha estat més tossut que les pressions. I el cap de Govern, que orgànicament dirigeix la policia més que no pas el propi titular ministerial, no volia córrer el risc de posar-se un altre ministre (Cinca continua combregant amb Roberts de Molí, baixada del Molí, per ser més exactes) en contra i de veure com la Batllia el pogués deixar en una delicada posició. Volen dir que si Toni Martí no tingués la certesa (que no hi és) que Peralba i Gispert sortiran d’aquest cas nets com la patena no s’hauria fet l’orni? O és que potser la troca ja s’havia embolicat massa amb la ‘convocatòria-desconvocatòria-convocatòria’ de La Roda de Premsa?
La Batllia probablement citarà a declarar almenys Peralba en el marc de la instrucció de les escoltes presumptament il·legals que es van fer al despatx central de la policia entre, com a mínim, gairebé dos anys que cal anar a cercar entre el 2008 i el 2010. Sincerament, aquesta història fa molta pudor. I té mala peça al teler. Vaja, que jo no me’n refio gens. I si no hi ha delicte –i la Justícia serà la qui ho haurà de dir– serà una mostra més que evident que hi ha una part de la policia que actua d’una manera patèticament barroera. Allò que escrivia no fa pas massa: la versió dolenta de la TIA de Mortadelo i Filemón. I a Peralba la batlle instructora el podria voler escoltar en qualitat d’encausat o inculpat. Per fer un símil… com si es tractés de la infanta Cristina espanyola… però una mica menys. És a dir, la batlle pretendria escoltar el fins avui director de la policia (qui sap si també el ja exdirector adjunt Gispert) com a sospitós d’haver pogut cometre un delicte. No l’acusa de la comissió d’una il·legalitat, encara. Però sospita que l’ha pogut cometre i per això el cita amb l’obligació de ser assistit d’un advocat. Que pot ser el de guàrdia.
No sóc jurista. Però crec que després de la declaració de l’encara (però dubto que ho sigui per molt temps) cap del departament d’afers interns del cos, Ramon Sancho, a la batlle Canòlic Mingorance no li quedava cap altra sortida. Citar la direcció com a encausada. Sancho pot dir ara missa. I canviar la declaració. Explicar que estava cansat o que no recordava bé les coses. Però la declaració de la setmana passada és clara i rotunda. I hi diu el que hi diu. Cert, comença dient que ningú no li ha donat ordres de res i acaba culpabilitzant la direcció. Es pot haver embolicat o posar-se nerviós. Com qualsevol altre dels sospitosos que en la seva carrera professional presumptament deu haver interrogat sense suposadament tants miraments. Sancho responsabilitza obertament la direcció d’haver-li ordenat verbalment a ell que recuperés unes gravacions i que en fes unes còpies.
Ho haurà de dir la batlle, ho haurà de dir la Justícia, però fins on m’arriba el sentit comú, ni en el cas de voler aclarir unes suposades infraccions disciplinàries, que això ho reconeix Sancho sense manies i és el més petit que diu, ni la direcció ni encara menys el responsable dels afers interns no tenien cap autoritat legal per dur a terme aquestes escoltes. Vaja, que ni per obrir un expedient laboral no podien recuperar unes gravacions i escoltar-les. Ni que fossin les gravacions de la centraleta com pretenen fer creure. Les de la centraleta i cap més, eh, em recorden una vegada i una altra. Doncs que ens expliquin tota la maquinària que hi havia allí, al despatx, què hi feia. I els dispositius per enregistrar línies telefòniques en tot moment. I els botons inutilitzats. És a dir, gravaven sempre. Els pitgessis o sense pitjar-los.
La Batllia té feina. La causa té marró. I la ciutadania ho vol saber tot. Fil per randa. Per què si entre ells, policies tots, són capaços de mirar-se fins els calçotets (i les calces), què faran amb la pobra gent indefensa. Si entre ells juguen a lladres i serenos, què deuen fer amb nosaltres. Almenys pel que a mi m’escau, demano, amb tot el respecte del món, però també amb tota la fermesa, que la batlle instructora vagi fins al final del cas. Que no es deixi ni un racó per mirar. Ni un sol dels molts cables que hi havia connectats per analitzar. Que citi tants involucrats com sigui necessari. I que ens acabi dient si estem davant de suposats delinqüents que fan de policia o d’aprenents maldestres d’electricista amb ganes d’anar vestits d’uniforme. Sincerament, jo no em crec que allò no fos res. Que respongués només al que en castellà en diuen una ‘chapuza’. Sí, potser sí que era una ‘chapuza’. Però mal intencionada. Amb mala llet.
I a la fiscalia… a la fiscalia li exigeixo. E-xi-gir. Que deixi de fer el paper de la trista figura. Ara sí. Ara al ministeri públic tots hi correran a posar-se les piles. Sí és per mirar de tirar arena a la causa, millor que continuïn com fins ara: no assistint ni a les compareixences. Ni a les declaracions. I just ara, i arran d’una declaració a la qual no va acudir cap dels representants del ministeri fiscal, ara s’interessa la declaració com a encausats de la direcció del cos d’ordre. La fiscalia dirigeix l’actuació de la policia. Però no l’ha de protegir. El seu paper, la seva funció, va molt més enllà. Ha de ser garant de l’interès general. De l’interès de totes i de tots. I a la fiscalia, com als ciutadans, li ha d’interessar aclarir uns fets que, com a mínim, ja han suposat la destitució dels dos màxims responsables de la policia. De llavors i d’ara. Però no n’hi ha prou per fer córrer la cortina i oblidar-nos de tot plegat. No. Encara que només sigui per obra i gràcia de la barroeria usada, sota aquestes escoltes hi ha molta merda. Tibin de la manta. Facin-t’ho.
Facin-t’ho perquè volem saber quin sistema paral·lel a l’oficial i legal es va muntar al despatx de la policia per escoltar trucades. Volem saber quan es va fer el muntatge, qui el va ordenar i quant va costar. Els cables hi eren. De factures cap ni una. Volem saber si és cert el que alguns agents declaren en el marc de la causa respecte els seus superiors: que quan ells arribaven a controlar un suposat delinqüent, el delinqüent havia fugit suposadament alertat pel comandament. Si els plau, aclareixin això, que és molt greu. Gravíssim. Volem saber durant quant temps es va estar enregistrant il·legalment. I què. I de quina maquinària (legal i il·legal) disposa la policia per fer-ho. Volem saber on són les cintes amb gravacions que aparentment havien d’estar en una sala on se’n guardaven d’altres i no hi eren. I quines gravacions contenen. M’agradaria saber, també, senyors i senyores de la Justícia, com pot ser que es formati un ordinador una vegada ja ha estat precintat per l’autoritat judicial. Com pot ser que es destrueixi una prova de tal magnitud davant els nassos de la instructora. Com pot ser que una jutge deixi en mans del suposat delinqüent (en aquest cas la policia) la custòdia de la prova del crim. I de passada, a mi m’agradaria que el ministeri m’aclareixi si els dos destituïts han marxat amb armilles velles o amb armilles noves.
Ho sento, no m’hi puc resistir, però crec que d’adjudicacions de material la direcció també n’hauria d’estar al corrent. I que marxin, que els facin fora, no vol dir que n’hi hagi que tinguem amnèsia. I si alguns perden la memòria, que mengin cues de pansa. Es veu que van bé.”
****
-Per una vegada Toni, aprovo i m´agrada lo que dius. Però... la CORRUPCIÓ bé de méslluny.
A mi la batlle Mª Àngels Moreno, cosina germana del nou director del servei d´ordre, va dir-me arrel de una publicació teva amb dades de l´afer que tothom coneix, que NOMÉSho sabia ella.
La denúncia contra persona desconeguda i una altre posterior per revelació de dades ha quedat en suspens. És evident i clar que des de batllia/fiscalia es filtren dades/documents cap al mitjà informatiu que et paga el sou.-
Comentaris