Escoltes telefòniques il-legals
Informacions alarmants sobre suposades escoltes i/o interceptacions de comunicacions
Les informacions publicades als darrers dies al Diari d'Andorra a part de confuses no deixen de ser preocupants.
Al final de l'article t cópio els enllaços al diari i transcric els dos articles per si arribessin a esborrar-los.
Un primer article parla d'escoltes a polítics i persones en general i el segón de escoltes als funcionaris de policia al seu lloc de treball.
En un primer moment xoca el fet que el denunciant/signatari de les «notícies» el Toni Solanelles, ell mateix va ser espiat juntament amb el Sr. Poy que no conec personalment.
La interceptació de les comunicacions dels telèfons va ser ordenada per la batlle Moreno. En aquestes comunicacions hi figuraven les meves encara amb un número de telèfon que no era meu i fins avui ni batllia ni fiscalia han donat explicacions. Com tampoc la mateixa batlle ha atès les meves demandes de restitució de dades i pagament de diversos efectes deixats a batllia.
Aquesta va ser amonestada però continúa al seu lloc.
La meva denuncia de recusació tampoc va ser acceptada explicant fiscalia, que no estava probat que ella i el tècnic de la STA imputat en un primer moment i desprès blanquejat per ella mateixa, el SR. Frederic Àlvarez Plata d'Areny Plandolit, no eren amics. En el sumari la policia diu que l'arxiu amb contrasenyes el tenia aquest Sr.
La batlle va comentar a la meva ex advocada que no podia deixar el cas ja que a Andorra tothom es coneix!.
Retornant a les notícies publicades per el Toni al diari, són preocupants, alarmants, vergonyoses i podría escriure més adjectius que omiteixo per educació.
Si s'avera veritat tot lo que explica, tots el ciutadans d'Andorra estém amb el cul a l'aire. La nostra intimitat vulnerada al més vell estil de una dictadura d'extrema dreta. Ja ho va ser amb les contrasenyes de correu del domini andorra.ad gestionat per la Sta. Fa 7 anys!.
Espiar i controlar als ciutadans ja és greu però as mateixos funcionaris de policia ja és massa.
Si a aquestos s'els va controlar internament les eines per fer-ho debien ser internes però les escoltes a funcionaris, polítics, etc que explica el en primer comentari necessitaven l'ajuda de la STA.
Una altre apartat que em xoca és d'on treu les informacions. Només podia ser d'algún funcionari de batllia, fiscalia o policia. Pensava, però ara crec que també pot ser una persona lligada a la justícia però que no és funcionari. Un advocat.
Els periodistes amb el famós secret professional ratllen la il-legalitat amb segons quines notícies. Els funcionaris o qui treballa amb ells i obté informacions sota má són uns fora de la llei. Més si és un advocat.
Si hi ha secret de sumari com és que publique les informacions relatives a les escoltes?.
La justícia té que depurar responsabilitats i tenim que connèixer els culpables, una sola persona no pot posar en marxa un sistema d'escoltes/iterceptacions de comunicacions.
Si existeixen suports amb gravacions que segons explica el diari es van trobar als despatxos de policia, algú deu saber alguna cosa.
I si les escoltes es van detectar en la legislatura anterior, cóm és que se sap ara?. Quin interés hi ha?.Cóm és que en 1 any encara no han trobat els responsables?.
1er article:
«La Batllia investiga un presumpte cas d’escoltes telefòniques il·legals que hauria afectat diverses persones –entre les quals hi podria haver funcionaris i fins i tot algun polític– al tram final del mandat que tenia al capdavant del Govern el liberal Albert Pintat.
La instrucció de la causa, que fa mesos que se segueix, estaria força avançada però encara no hi ha cap processat. L’afer podria arribar a afectar diferents antics càrrecs. Tot i que la suposada pràctica il·legal fa uns quants anys que s’hauria dut a terme, l’afer hauria recobrat ara força per dues circumstàncies: la instructora judicial del cas tindria intenció de començar a adoptar decisions que podrien tenir transcendència pública, i recentment s’ha plantejat una demanda urgent i preferent per vulneració de drets fonamentals que qüestionaria l’ús que s’està fent de la màquina de control de comunicacions de què disposa la policia. Les escoltes que està analitzant la Batllia, però, s’haurien realitzat amb un altre sistema.
Gravacions desaparegudes
La instructora de la causa coneix perfectament el sistema que es va emprar i disposa de diverses cintes que contenen gravacions. Tot i això, hi hauria moltes més gravacions de les que s’han pogut conservar i que té la justícia. El cas el van posar en coneixement dels organismes jurisdiccionals responsables del ministeri d’Interior de l’època socialdemòcrata. Fonts properes a aquell departament van reconèixer ahir que en arribar el llavors nou Govern al càrrec van descobrir una situació que va semblar del tot irregular. I que després d’estudiar-ho amb diferents tècnics van decidir posar-ho en coneixement de la Justícia. De fet, en una etapa similar també es van denunciar escoltes telefòniques al centre penitenciari. En aquella ocasió, però, la Batllia va decidir arxivar el cas en no haver-hi denúncies. La causa que encara instrueix ara seria diferent. “Molt més greu i complexa”, van recordar ahir les fonts, que van afirmar desconèixer com estava la tramitació judicial. Altres fonts van assegurar que la causa va endavant i que hi pot començar a haver resolucions en breu.
Les fonts coneixedores de la investigació consultades ahir van assegurar que les escoltes que s’estan analitzant no disposarien de cap mena d’autorització judicial. I que els aparells i sistemes emprats per dur a terme les intercepcions telefòniques eren del tot il·legals. De fet, cap de les fonts consultades ahir va poder reconèixer saber que la policia disposés de cap altre equipament per dur a terme intervencions telefòniques que no fos la màquina que durant el mandat Pintat es va adquirir a l’empresa israeliana Verint. Anteriorment, el Servei de Telecomunicacions d’Andorra (STA) desviava directament la línia cap a la policia quan la Batllia ho havia autoritzat.
La instructora de la causa coneix perfectament el sistema que es va emprar i disposa de diverses cintes que contenen gravacions. Tot i això, hi hauria moltes més gravacions de les que s’han pogut conservar i que té la justícia. El cas el van posar en coneixement dels organismes jurisdiccionals responsables del ministeri d’Interior de l’època socialdemòcrata. Fonts properes a aquell departament van reconèixer ahir que en arribar el llavors nou Govern al càrrec van descobrir una situació que va semblar del tot irregular. I que després d’estudiar-ho amb diferents tècnics van decidir posar-ho en coneixement de la Justícia. De fet, en una etapa similar també es van denunciar escoltes telefòniques al centre penitenciari. En aquella ocasió, però, la Batllia va decidir arxivar el cas en no haver-hi denúncies. La causa que encara instrueix ara seria diferent. “Molt més greu i complexa”, van recordar ahir les fonts, que van afirmar desconèixer com estava la tramitació judicial. Altres fonts van assegurar que la causa va endavant i que hi pot començar a haver resolucions en breu.
Les fonts coneixedores de la investigació consultades ahir van assegurar que les escoltes que s’estan analitzant no disposarien de cap mena d’autorització judicial. I que els aparells i sistemes emprats per dur a terme les intercepcions telefòniques eren del tot il·legals. De fet, cap de les fonts consultades ahir va poder reconèixer saber que la policia disposés de cap altre equipament per dur a terme intervencions telefòniques que no fos la màquina que durant el mandat Pintat es va adquirir a l’empresa israeliana Verint. Anteriorment, el Servei de Telecomunicacions d’Andorra (STA) desviava directament la línia cap a la policia quan la Batllia ho havia autoritzat.
L’abast
Una de les tasques de la responsable judicial és delimitar l’abast de la suposada intervenció telefònica. Les fonts consultades van explicar que tot i que pel dispositiu descobert al seu dia es podria considerar que l’abast de la intervenció era força ampli, també semblaria clar que no es tractaria d’intercepcions telefòniques aleatòries sinó que, molt probablement, les persones que haurien dissenyat l’espionatge sabien perfectament a qui anava dirigida l’operativa. Presumptament, moltes de les víctimes de les suposades escoltes il·legals estaven concernides en el mateix ministeri d’Interior.
El cas de les presumptes escoltes irregulars al centre penitenciari va transcendir el gener de l’any passat. I els fets denunciats haurien ocorregut uns dos anys abans. El cas que ara s’està instruint seria pràcticament paral·lel en el temps. I s’hauria allargat durant un termini que les fonts consultades no van poder concretar. Sí que semblaria evident que “es tracta d’una patata calenta” que fa molt temps que s’està investigant perquè “és de mal resoldre” i pot contribuir a posar en dubte, encara més, un sistema que ja estaria prou qüestionat. La demanda urgent i preferent que s’està analitzant al marge d’aquesta causa –les víctimes de la qual, evidentment, res no tindrien a veure amb la comissió de cap delicte pel qual se les hagués d’investigar– posa en relleu que no hi ha cap marc legal prou profund que empari el control de les comunicacions que en moltes ocasions s’està fent. I que no hi ha cap normativa que reguli la utilització de la màquina de tecnologia israeliana que permet fer una intercepció pràcticament global de totes les comunicacions que du a terme una persona."
2òn article:
«La investigació que està duent a terme la Batllia per intentar aclarir un cas de suposades escoltes telefòniques il·legals haurà de mirar de determinar fins a quan es remunten les intercepcions irregulars.
La policia fa controls i gravacions des del 1999, a partir del moment que va passar a ocupar el nou edifici a la carretera de l’Obac. Enregistra les trucades que rep la centraleta i les gravacions s’esborren pràcticament de manera automàtica al cap d’uns dies. Però també es duien controls interns sense que els usuaris de les línies en fossin conscients, segons van confirmar ahir diverses fonts. La situació es va agreujar quan amb el canvi de Govern el 2009, els llavors nous responsables del ministeri d’Interior van descobrir desenes de cintes amb gravacions i un sistema il·legal que permetia interceptar diverses línies. Tant les cintes com l’instrumental descobert el van aportar els responsables d’Interior de l’etapa socialdemòcrata a la fiscalia. I ara estarien en poder de la batlle instructora de la causa, que fa molts mesos que hi treballa.
Qui n’estava al corrent?
Les fonts consultades ahir van assegurar que en el moment de descobrir-se l’operatiu era impossible saber des de quan s’estarien fent enregistraments il·legals i quines persones n’estarien al corrent. Tampoc s’hauria pogut determinar en aquell moment qui hauria ordenat els controls. El que sí que s’hauria pogut determinar en aquell moment és quines línies estaven intervingudes i, d’aquesta manera, es podia establir quines persones eren subjectes de control sense que en sabessin res. En aquest sentit, les fonts consultades van assegurar que hi hauria diversos funcionaris de la policia als quals se’ls hauria estat escoltant. Però que no es pot descartar que també s’hagués aplicat les intercepcions a alguns responsables polítics. En qualsevol cas, i malgrat que s’han recuperat diverses gravacions, també semblaria clar que les escoltes no van ser indiscriminades, sinó que la voluntat era escoltar persones concretes, encara que podia donar-se el cas que la línia fos puntualment usada per una altra persona.
Tot i que la Batllia disposa de desenes de cintes que al seu dia van aportar els responsables del ministeri d’Interior, aquests també haurien advertit que hi podria haver més gravacions que no s’haurien trobat. I el raonament que van fer ahir fonts properes a l’anterior Govern va ser que es van trobar gravacions d’unes dates (corresponents a l’any 2006) i, en canvi, l’etiqueta que les acompanyava responia a una altra data (referent a l’any 2008). Aquesta circumstància va fer pensar els denunciants que hi hauria més gravacions de les que es van trobar. I no se sap on poden anar a parar. Els suports en què s’haurien enregistrat les trucades telefòniques serien les denominades cintes backup. Abans de portar el cas al ministeri públic, els antics responsables d’Interior van fer analitzar el sistema de control descobert per diversos tècnics.
Les fonts consultades ahir –tant la direcció de la policia com el cap de Govern, Toni Martí, van declinar fer cap manifestació– van deixar clar que l’operatiu desmantellat no té res a veure amb l’actual equipament de tecnologia israeliana de la marca Verint ni, tampoc, amb altres sistemes autoritzats que molt puntualment es fan servir i que els cedeixen policies espanyoles per a ocasions realment especials i d’una gravetat que no se sol donar al Principat.
Qui n’estava al corrent?
Les fonts consultades ahir van assegurar que en el moment de descobrir-se l’operatiu era impossible saber des de quan s’estarien fent enregistraments il·legals i quines persones n’estarien al corrent. Tampoc s’hauria pogut determinar en aquell moment qui hauria ordenat els controls. El que sí que s’hauria pogut determinar en aquell moment és quines línies estaven intervingudes i, d’aquesta manera, es podia establir quines persones eren subjectes de control sense que en sabessin res. En aquest sentit, les fonts consultades van assegurar que hi hauria diversos funcionaris de la policia als quals se’ls hauria estat escoltant. Però que no es pot descartar que també s’hagués aplicat les intercepcions a alguns responsables polítics. En qualsevol cas, i malgrat que s’han recuperat diverses gravacions, també semblaria clar que les escoltes no van ser indiscriminades, sinó que la voluntat era escoltar persones concretes, encara que podia donar-se el cas que la línia fos puntualment usada per una altra persona.
Tot i que la Batllia disposa de desenes de cintes que al seu dia van aportar els responsables del ministeri d’Interior, aquests també haurien advertit que hi podria haver més gravacions que no s’haurien trobat. I el raonament que van fer ahir fonts properes a l’anterior Govern va ser que es van trobar gravacions d’unes dates (corresponents a l’any 2006) i, en canvi, l’etiqueta que les acompanyava responia a una altra data (referent a l’any 2008). Aquesta circumstància va fer pensar els denunciants que hi hauria més gravacions de les que es van trobar. I no se sap on poden anar a parar. Els suports en què s’haurien enregistrat les trucades telefòniques serien les denominades cintes backup. Abans de portar el cas al ministeri públic, els antics responsables d’Interior van fer analitzar el sistema de control descobert per diversos tècnics.
Les fonts consultades ahir –tant la direcció de la policia com el cap de Govern, Toni Martí, van declinar fer cap manifestació– van deixar clar que l’operatiu desmantellat no té res a veure amb l’actual equipament de tecnologia israeliana de la marca Verint ni, tampoc, amb altres sistemes autoritzats que molt puntualment es fan servir i que els cedeixen policies espanyoles per a ocasions realment especials i d’una gravetat que no se sol donar al Principat.
ELS SINDICATS POLICIALS ESTAN "A L'EXPECTATIVA"
Els sindicats de la policia es van mostrar ahir estupefactes en veure la informació del Diari. Tant els representants del Sindicat de Policia (SIPA) com del Col·lectiu de Funcionaris de la Policia d’Andorra (CFPA) van assegurar desconèixer del tot l’afer i van mostrar la seva “sorpresa” per la informació. El vicepresident del SIPA, Joan Comella, va afirmar que els responsables sindicals i tots els funcionaris del cos en general “estem a l’expectativa” per veure l’evolució del cas. Hi va afegir que “hem de ser prudents i veure què diu la batlle instructora”. Més enllà d’això, Comella va garantir que “com a sindicat condemnen totes aquelles accions il·lícites” que es puguin dur a terme. El president del CFPA, Salvador Prieto, va assegurar que l’afer “ens ha agafat de sorpresa”, i va explicar que “no tenim cap opinió concreta respecte de l’afer”. Tots dos dirigents sindicals, però, no van amagar la necessitat que es dugui a terme la investigació pertinent i s’aclareixi l’afer.»
Article del toni Solanelles publicat pel diari el dissabte 19 de maig de 2012
"Les línies telefòniques del despatx del ministre d’Interior i les de la direcció de la policia eren de les que estaven equipades amb el sistema de gravació -que no vol dir que es fes cap enregistrament- que suposadament es va usar de manera il·legal i sobre el qual la Batllia fa més d’un any que té una investigació en marxa, per mirar d’aclarir els fets i atribuir responsabilitats.
La descoberta de les punxades, que afectaria també altres comandaments del departament ministerial i, especialment, determinats agents que mai no haurien tingut coneixement de l’existència dels controls, va ser fortuïta i arran d’una revisió tècnica rutinària de la centraleta del ministeri. Avaluada la troballa per part de la cúpula del Govern socialdemòcrata, es va acordar aturar l’operatiu (que més tard es va desmuntar) i posar la situació en coneixement del ministeri fiscal, que posteriorment, en observar indicis de delicte, va trametre la causa a la Batllia.
Naudi i lluís no ho sabien
Durant una revisió rutinària, els tècnics que la duien a terme van detectar una instal·lació anòmala, que no responia al que hauria de ser. Estirant del fil haurien anat a parar a una sala d’accés molt restringit (encara que en el moment de la descoberta no s’hauria pogut establir quines persones hi entraven) on hi havia l’instrumental de gravació i les cintes que es van aportar a la fiscalia. Amb aquella maquinària hi estaven interconnectades diferents línies internes. Les fonts consultades ahir no van poder concretar exactament ni quines ni quantes. El sistema permetria gravar a partir del moment que es volgués i durant un temps indeterminat. La línia del despatx del ministre i la del director del cos de policia estaven connectades a l’aparell de gravació. I, segons les fonts, els respectius ocupants de sengles despatxos a l’època, Víctor Naudi i Jordi Lluís, no estarien al corrent de la situació. Les fonts consultades no van poder concretar quants dels seus antecessors s’havien trobat en la mateixa situació.
Fonts properes al Govern socialdemòcrata van assegurar ahir que la Batllia disposa del certificat d’instal·lació de l’equip que hauria fet l’empresa que al seu dia va muntar l’operatiu. Les fonts consultades no en van poder confirmar ahir la data, encara que la van situar al mateix temps que la posada en marxa de l’edifici de l’Obac. A partir del 1999 es van passar a gravar la immensa majoria de les trucades. Però no pas les internes. De fet, les fonts consultades van explicar que l’equip que va ser desmantellat en veure’n que responia a una instal·lació no adequada segurament s’hauria col·locat “per a fins legals que després es van desvirtuar”.
LA CLASSE POLÍTICA GUARDA SILENCI
Cap responsable polític, ni exercent en l’actualitat, ni que ho hagués fet anteriorment, no s’ha volgut manifestar públicament respecte de l’afer destapat pel Diari. El fet que sigui un cas sota instrucció judicial i del qual encara no se’n sap l’abast fa mantenir la classe política (igual que els sindicats policials) a l’expectativa. No es descarta, però, que en les properes setmanes hi hagi algun pronunciament oficial i alguna demanda d’informació en l’àmbit parlamentari per saber en quina situació es troba el cas."
Diari d'Andorra 21 de maig del 2012
JUSTÍCIA
"Experts espanyols miren de recuperar les escoltes il·legals
La Batllia ha encarregat a agents especialitzats l’anàlisi del maquinari que s’usava per fer les escoltes.
Toni Solanelles - Andorra la Vella - 21/05/2012
Experts de la policia nacional espanyola analitzen l’instrumental que hauria servit, suposadament, per fer gravacions il·legals de diversos responsables polítics i funcionaris del ministeri d’Interior.
En el marc de la instrucció que està duent a terme la justícia, la batlle responsable de la investigació hauria encomanat a especialistes del cos nacional de policia espanyol, designats com a pèrits judicials, que mirin de recuperar tots els enregistraments possibles. Més enllà de les cintes backup que es van trobar en el moment de descobrir el suposat control il·lícit, també es va posar a disposició de les autoritats judicials tant el maquinari com el programari que s’usava per fer les gravacions.
Fonts properes a la investigació han assegurat que les cintes que es van trobar, algunes desenes, podrien ser les menys comprometedores. Fins i tot, majoritàriament podrien contenir converses lícites, ja que el sistema instal·lat a l’edifici de l’Obac originàriament tenia només una finalitat de control de seguretat legal. Les cintes, però, contenien tan sols còpies de les gravacions que hauria fet la màquina que es va localitzar en una sala de l’edifici, que era d’accés molt restringit. L’instrumental no deixa de ser res molt similar a un ordinador, amb la qual cosa l’encàrrec fet a la policia espanyola seria el de mirar si a la memòria (disc dur) del maquinari hi resten encara dades i si aquestes es poden recuperar.
Auditoria pericial
Les anomalies es van detectar casualment i van ser confirmades per una empresa andorrana que en aquell moment tenia un contracte amb el ministeri per fer-se càrrec, almenys, del manteniment d’una part dels sistemes de comunicació del departament. Vista la complexitat del sistema i la gravetat que podia arribar a tenir la utilització il·lícita de l’operatiu, els responsables polítics del moment de la descoberta (integrants de l’executiu socialdemòcrata) van encarregar un informe tècnic pericial a una empresa espanyola altament qualificada per tal que certifiqués l’estat de les connexions. Tota aquesta documentació, igual com la certificació de l’empresa que hauria fet la instal·lació original estarien en poder de la Batllia. Igual que el maquinari, del qual la immensa majoria de components del cos de la policia en desconeixien l’existència.
Des del moment de la descoberta, els equips es van aturar. I només es van tornar a posar en marxa, segons les fonts consultades, perquè els tècnics que van fer l’auditoria constatessin que el maquinari enregistrava. La instal·lació original hauria estat manipulada. I els mecanismes de què disposaven, per exemple, els despatxos de la direcció de la policia per gravar les converses que creguessin oportunes haurien quedat inservibles. Independentment de l’ús que se’n fes, es gravava o no a la voluntat d’un tercer. De fet, hi havia diferents línies internes que estaven interceptades (tant de despatxos de responsables polítics com d’agents de policia de diferents graus) amb el sistema que s’hauria usat per alterar la instal·lació inicial. Les fonts consultades ahir no van poder assegurar quantes línies presentaven aquesta situació i si sempre havien estat les mateixes. Pel tipus de dispositiu emprat, tècnicament hauria estat factible variar-les amb el temps.
El que sí que s’hauria comunicat a les autoritats judicials -la denúncia es va interposar davant el llavors fiscal general de l’Estat, Robert Ampuy, per part dels responsables polítics del ministeri d’Interior- va ser el nom de les persones que tenien oficialment accés a la sala on hi havia l’aparell gravador i on es van descobrir les cintes. Les fonts coneixedores de la investigació consultades, però, van preferir ahir no revelar aquest detall per no malmetre el curs de la instrucció judicial, que després de mesos al ralentí les darreres setmanes s’hauria accelerat.
Fonts properes a la investigació han assegurat que les cintes que es van trobar, algunes desenes, podrien ser les menys comprometedores. Fins i tot, majoritàriament podrien contenir converses lícites, ja que el sistema instal·lat a l’edifici de l’Obac originàriament tenia només una finalitat de control de seguretat legal. Les cintes, però, contenien tan sols còpies de les gravacions que hauria fet la màquina que es va localitzar en una sala de l’edifici, que era d’accés molt restringit. L’instrumental no deixa de ser res molt similar a un ordinador, amb la qual cosa l’encàrrec fet a la policia espanyola seria el de mirar si a la memòria (disc dur) del maquinari hi resten encara dades i si aquestes es poden recuperar.
Auditoria pericial
Les anomalies es van detectar casualment i van ser confirmades per una empresa andorrana que en aquell moment tenia un contracte amb el ministeri per fer-se càrrec, almenys, del manteniment d’una part dels sistemes de comunicació del departament. Vista la complexitat del sistema i la gravetat que podia arribar a tenir la utilització il·lícita de l’operatiu, els responsables polítics del moment de la descoberta (integrants de l’executiu socialdemòcrata) van encarregar un informe tècnic pericial a una empresa espanyola altament qualificada per tal que certifiqués l’estat de les connexions. Tota aquesta documentació, igual com la certificació de l’empresa que hauria fet la instal·lació original estarien en poder de la Batllia. Igual que el maquinari, del qual la immensa majoria de components del cos de la policia en desconeixien l’existència.
Des del moment de la descoberta, els equips es van aturar. I només es van tornar a posar en marxa, segons les fonts consultades, perquè els tècnics que van fer l’auditoria constatessin que el maquinari enregistrava. La instal·lació original hauria estat manipulada. I els mecanismes de què disposaven, per exemple, els despatxos de la direcció de la policia per gravar les converses que creguessin oportunes haurien quedat inservibles. Independentment de l’ús que se’n fes, es gravava o no a la voluntat d’un tercer. De fet, hi havia diferents línies internes que estaven interceptades (tant de despatxos de responsables polítics com d’agents de policia de diferents graus) amb el sistema que s’hauria usat per alterar la instal·lació inicial. Les fonts consultades ahir no van poder assegurar quantes línies presentaven aquesta situació i si sempre havien estat les mateixes. Pel tipus de dispositiu emprat, tècnicament hauria estat factible variar-les amb el temps.
El que sí que s’hauria comunicat a les autoritats judicials -la denúncia es va interposar davant el llavors fiscal general de l’Estat, Robert Ampuy, per part dels responsables polítics del ministeri d’Interior- va ser el nom de les persones que tenien oficialment accés a la sala on hi havia l’aparell gravador i on es van descobrir les cintes. Les fonts coneixedores de la investigació consultades, però, van preferir ahir no revelar aquest detall per no malmetre el curs de la instrucció judicial, que després de mesos al ralentí les darreres setmanes s’hauria accelerat.
EXPECTACIÓ ENTRE POSSIBLES ESCOLTATS
Diferents funcionaris de policia i altres professionals que han usat línies telefòniques a l’edifici de l’Obac (la Batllia, el ministeri fiscal i els advocats, per exemple, hi tenen un despatx per quan s’ha de prendre declaració a persones detingudes) estan a l’expectativa de com evoluciona la investigació i quins passos fa la batlle instructora per personar-se a la causa i saber del cert si les seves comunicacions han estat afectades."
Comentaris
http://www.erepublik.com/en/referrer/Naboal
Com que veig que domines de l'informàtica si saps alguna manera d'aconseguir 300 ips andorranes al joc reals o inventades també estariem interessats :)
Salut!
http://www.escandols.blogspot.com