dimecres, 2 de novembre de 2011

Apunts de justícia

El Periòdic d´Andorra
Andorra envia 15 casos a l'any al Tribunal de Drets Humans

dimecres, 2 de novembre de 2011

Alguns dels drets vulnerats al Principat són el dret a un judici just en un termini raonable i la prohibició de la discriminació


La Cort Europea té ara una quinzena de casos pendents

P. G.

La seu de la Cort Europea de Drets Humans a Estrasburg. 

Quan es parla de la protecció dels Drets Humans, s'arriba a un nivell de serietat elevat. Democràcies modernes i avançades com l'andorrana poden sentir-se orgulloses de què en els seus àmbits els que se'ns diuen els drets que garanteixen una vida digna siguin practicats, perquè l'actualitat internacional mostra que no en tots els llocs és així. Però sempre hi ha casos on la vulneració d'aquests es qüestiona. El Principat genera una quinzena de casos a l'any que entren a formar part de la matèria a estudiar pel Tribunal Europeu de Drets Humans, també denominat Tribunal d'Estrasburg i Cort Europea de Drets Humans. Els principals drets vulnerats són els de l'article 6 de la Conveni, referent al dret a un judici just en un termini raonable i el de l'article 14, que es refereix a la prohibició de la discriminació. En l'actualitat, el Tribunal de Drets Humans té una quinzena de casos procedents del Principat pendents de resoldre.

Els casos que passen a Estrasburg, primer han d'haver esgotat totes les instàncies jurídiques del país en qüestió. És quan l'individu continua convençut que se li ha vulnerat un dret fonamental quan decideix anar a la Cort Europea perquè considera que la legislació del seu país no se li ha reconegut. El Tribunal serà qui sentenciarà la vulneració o no del dret i sempre serà contra l'estat d'on prové. En el nostre cas, contra Andorra. Cal assenyalar que un gran percentatge de sol·licituds enviades a Estrasburg (tal i com assenyala el gràfic) són inadmissibles i rebutjades per diferents motius.

«Si fem una comparació matemàtica cal dir que a Espanya amb 45 milions d'habitants envia cada any 600 casos al Tribunal», va explicar el jutge andorrà Josep Casadevall, que el mes passat va ser nomenat vicepresident del Tribunal Europeu de Drets Humans. Segons Casadevall, el nombre de casos van augmentat perquè també els advocats tenen més coneixement del funcionament d'aquesta instància jurídica internacional i de la seva jurisprudència i «es familiaritzen més amb el procés», va dir.

En l'actualitat hi ha pendents 15 casos, dels quals nou estan en mans d'un únic jutge, la qual cosa significa que per l'experiència del Tribunal, si no es tracta de casos realment clars, poden resultar desestimats, com es fa en el 96% de tots els casos que arriben dels 47 estats. Estar en mans d'un únic jutge és com dir que està en el primer nivell de filtratge. L'únic jutge pot enviar, si ho considera, els casos a un comitè de tres jutges o a una cambra de set i finalment, si s'escau a la Gran Cambra que és la composada per 17 jutges.

Altres sis casos procedents d'Andorra estan a la càmera formada per set jutges que són els que hauran de discutir si s'ha produït o no la vulneració dels Drets Humans denunciats.

El Tribunal Europeu destaca quatre dels 15 casos que té pendents. La Cort destaca el cas del periodista Antoni Solanelles Mollar contra Andorra, que va denunciar la vulneració de l'article 6, sobre el dret a un judici just i el dret al respecte de la vida privada i familiar, recollit en l'article 8.

*** A ell i a altres dos periodistes per ordre de la batlle Maria Àngels Moreno Aguirre s´els hi va intervenir els telèfons!.

Un segon cas destacat és de la UTE Saur Vallnet contra Andorra, que també denuncia la vulneració del dret a un judici just. El tercer dels casos és un tema de menors i sota el nom de Ball contra Andorra denuncia la vulneració tant de l'article sis com del dret al respecte de la vida privada i familiar.

Finalment el quart cas és el conegut per doctor Gouarré. Acusat d'abusos sexuals i condemnat a cinc anys de presó denuncia la vulneració del dret al judici just, i del de l'article 7, així com de l'article 13 que és el dret a un recurs efectiu.

SENTÈNCIES DEL 2010 /A finals de l'any passat el Tribunal de Drets Humans va emetre quatre sentències relatives a Andorra. En dos d'elles va considerar que sí que s'havien vulnerat drets fonamentals. Principalment es tracta de l'article 6 i del 14, és a dir, del dret a un judici just en un termini raonable i el de la prohibició de discriminació.

Són els casos coneguts com Vidal Esculls i Guillen González contra Andorra. Es tracta d'un plet en el que el Tribunal considera que Andorra sí que ha vulenrat el dret a un judici. Es tracta d'una sentència que obliga a la demolició parcial de dos edificis, perquè segons es considera havien superat l'alçada autoritzada. Els demandants es van queixar que l'expropiació de part de les seves propietats per eixamplar la carretera era l'únic objectiu d'impedir l'execució de la sentència.

L'altra sentència que el tribunal considera que s'ha vulnerat un dret humà, en aquest cas el dels articles 14, prohibició de discriminació i el de l'article 8, dret al respecte de la vida privada i familiar, correspon al conegut cas Pla i Puncernau contra Andorra, que data del 2004.

Es tracta d'un cas relatiu a les sentències judicials que dictaven que el sol·licitant, un nen adoptat, no podia heretar, perquè no era un fill d'un matrimoni legal i canònic. Aquesta vulneració de la prohibició a la discriminació ha provocat un canvi encara no contemplat en una nova redacció del dret andorrà. «En la llei de successió intestada (de la persona que no ha fet testament) es contemplava que no rebia el mateix percentatge el fill legítim que el fill natural i això s'ha considerat discriminatori», va explicar Casadevall. Tot i no estar corregit a la llei de successió, a la practica judicial sí que es té en compte aquesta discriminació i s'aplica la igualtat.

Les altres dues sentències dictades des d'Estrasburg procedents d'Andorra van ser per declarar inadmissibles.

EL JUTGE NACIONAL / Casadevall, com a jutge andorrà és el que se'n diu a la Cort Europea de Drets Humans el jutge nacional en els casos que procedents del Principat passen al Tribunal Europeu de Drets Humans. El jutge nacional sempre fa part de la formació del judici i vota igual que els altres i dóna el seu punt de vista. Una de les seves funcions és la d'explicar les peculiaritats del dret intern del seu país. Val a dir, que segons els casos si el jutge té causa per inhibir-se, aquest ha de ser substituït per un altre jutge que es nomena ad hoc. «Jo m'he trobat molt a sovint en casos que m'han obligat a inhibir-me perquè Andorra és un país petit, i perquè també tinc dos fills advocats», va comentar Casadevall.

Andorra forma part del Tribunal de Drets Humans com a membre del Consell d'Europa des del 1996. El pressupost d'aquest any per al Tribunal és de poc més de 58.900.000 euros, finançant amb les contribucions del 47 estats membres del Consell d'Europa. D'acord amb escales basades en població i el PIB, la contribució d'Andorra al Consell va ser de 179.428 euros.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ja tens la reserva feta?