6 anys
6 d´octubre del 2011. Avui
fa 6 anys
El principi del final?
Continuant
amb la veritat, en veu alta , amb educació i sense amagar rés, un
petit resum de l'afer i les últimes informacions a les quals he
tingut accés :
Fets,
6
d'octubre de 2005
Denúncia
a l'Agència de Protecció de Dades Andorrana, acompanyat d'un
advocat (l'actual Ministre d'Interior). Denúncia qüestionada per la Policia!,
8
mesos desprès declaració a Fiscalia (sense còpia) com a
testimoni i sense advocat (l'ex Fiscal General no el va deixar
entrar),
Accedint
a la demanda del fiscal facilito "voluntàriament" el meu ordinador
portàtil per 3/4 dies i me'l retornen 9 mesos més tard,
La
Batlle Maria Àngels Moreno Aguirre disposa de 2 pressupostos per a
la seva reparació, no he obtingut cap resposta i 5 anys desprès continuo sense poder
utilitzar el meu ordinador!,
Resolució
de l'APDA on deixen ben clar la inseguretat de l'Sta,
Aquesta
inseguretat és també confirmada per diferents informacions
existents a la xarxa Internet que es referixen als contractes a
empreses estrangeres per tal de instal-lar/actualitzar sistemes de
seguretat més fiables (dades en el Dvd que disposa la Batllia),
Durant
els anys 2006, 2007, 2008, 2009, varies declaracions a la Policia com
a testimoni, sempre, (sense advocat),
Una
declaració com a IMPUTAT a Batllia amb un lletrat d'ofici (Maite
Bourgeaud),
La
Batlle em dona 1 mes de plaç per aportar proves o lo que cregui
convenient,
Aporto
1 Dvd amb informacions, 20 folis amb informació i un complement de
l'informe de la Policia,
En
el Dvd es veu clarament que nomes entrant el nom de l'arxiu a Google
apareixen 3.000 mencions al arxiu denunciat, lo qual contradiu a T- Systems
i a la Policia,
Elucubracions
de varies persones i càrrecs oficials als diferents mitjans informatius del país,
En
el sumari (en el qual no es menciona que vaig deixar entrar dos
funcionaris a casa i que no han fet cap diligència ni mencionen el
Dvd que els hi vaig facilitar) apareix l'enginyer de l'Sta com a
suposat posseïdor de la IP que vaig denunciar,
En
un primer moment és acusat i desprès blanquejat. En demanar-li la
Policia el seu ordinador respón que anava malament i que el va
llençar.
A la
xarxa Internet es poden trobar dades referents a la batlle i
l'enginyer compartint perfil al Facebook i així també que són
socis del club Diving Andorra. Segons les fonts consultades anàren de vacances junts,
Denúncio
a Fiscalia l´ amistat entre les dues persones i el Tribunal de
Corts desestima la denuncia,
La
Batlle va dir al meu ex advocat que jo comentava (a la seva família política d'Encamp)
que eren amics i ”com que el País és petit i tothom es coneix no
ho puc deixar”,
Demano
a Batllia un advocat d'ofici i m'ho deneguen però en faciliten
(pagant) a la lletrada Laura López,
Al
cap de un temps m'explica que una col·lega seva esta interessada en
el cas i passa el dossier a l'advocat Thaïs Vinyes,
Aquesta
el torna a passar a Laura López,
Demano
a Batllia una còpia del meu disc dur (la que disposa la Policia) i sol-liciten un disc nou precintat el qual aporto tot seguit,
M'entregaren una primera còpia il-legible ja que eren els arxius generats amb el programa SOLO III. No
m'han pagat el disc ni tampoc desprès de 2 anys m'han entregat la
còpia legible sol·licitada, de la qual podria extreure'n dades,
El
número de policia (no conec el seu nom) que va fer l'informe
acusatori no disposava ni de les competències ni diplomes per
portar-lo a terme. Aquesta va ser una de les demandes fetes a les
dues lletrades esmentades abans de les quals tampoc en tinc cap
resposta,
Amb
6 anys he acumulat multitud de dades trobades a la xarxa, algunes ja
han estat publicades al bloc,
Les
dades a la xarxa són públiques i alguna persona les facilita,
T-Systems
treballava per l'Sta i ha estat en primera línia per la multitud de
problemes/incidències a varis països d'Europa, Estats units (la venda de la base de dades dels abonats a T- Mobile) i
Amèrica del Sud., així com amb els seus empleats, la majoría descontents,
La
premsa publica que multitud d'empreses entraven a la INTRANET de
l'STA,
La
premsa per boca del Sr. Manel Pons publica que és una filtració
interna i que més de 100 empleats tenen accés al fitxer denunciat.
Inclosos els empleats d'atenció al públic, 115 i personal subcontractat eventual mitjançant l'empresa de un familiar de polític conegut,
El
Diari d 'Andorra publica dades abans que la Batllia me'n assabenti
oficialment i en demanar explicacions a Batllia sem contesta que
estan perplexes i que no pot ser. És evident que algun funcionari/e
no respecte la feina encomanada per els seus superiors. La denúncia
contra persona (no tant) desconeguda ... ha quedat en un no rés,
La
mateixa batlle és la que fa intervenir els telèfons dels
periodistes del Diari d'Andorra i això demostra la desconfiança,
Recepció
de correus ofensius denunciats prèvia comprovació i gravació de
les seves IP,
Impediment
d'entrada als inspectors de l'APDA a les dependències de l'STA
Sta. Coloma,
2
querelles criminals STA-APDA i APDA/STA que han quedat en un no rés,
Enviament
de correus massius (per part del CNIA i de l'STA) on es podien llegir les dades de tots els usuaris
del servidor de correu andorra.ad,
Web
andorrana on s'explica que l'Sta interceptava els correus,
Un
fòrum on empleats de la parapública publiquen dades i on es veu
clarament que esta allotjat a la Parapública,
I
una última denúncia sobre el servidor de correu andorra.ad que prèvia comprovació a la seu de l'APDA demostra que entrant al meu
compte de correu podia llegir el de un altre usuari,
Per
acabar, còpia del correu de l'advocat Laura López
que havia treballat per l'advocat de l'Sta. Sr.
Segura,
A
més de les persones/entitats citades a declarar per Fiscalia, en arribar a
judici, demanaré es citi a declarar a d'altres organismes i/o
persones implicats directament i/o indirectament en l'afer per tal
que expliquin :
Les manipulacions, cessió, transport, còpies, custòdia, emmagatzement, tractament, gestió, canvis de contrasenyes via telefònica, els folis existens al despatx d'atenció al públic amb totes les dades dels usuaris dels fitxers i les seves declaracions als mitjans informatius.
Les manipulacions, cessió, transport, còpies, custòdia, emmagatzement, tractament, gestió, canvis de contrasenyes via telefònica, els folis existens al despatx d'atenció al públic amb totes les dades dels usuaris dels fitxers i les seves declaracions als mitjans informatius.
1.-
Ministre d'Ordenament Territorial i President del consell
d'Administració de l' STA l'any 2005, Sr. Manel Pons (per les seves manifeastacions acusatòries )
2.- Sr. Director del CNIA
3.-
Les persones del CNIA/STA que vàren copiar l'arxiu i transportar el servidor des del CNIA fins l'STA,
4.-
El Sr. Mabillòn de T- Systems per tal de que expliqui les seves declaracions al Periòdic ("el denunciant menteix")
5.-El
director de seguretat de l'STA de l'any 2005, per tal d'explicar
perquè un servidor P2P estava funcionant a la Parapública el dia de
la inspecció per part de l'APDA,
6.-
Els encarregats de la custòdia de les dades dels usuaris del
servidor de correu andorra.ad quant estava gestionat per el CNIA i
desprès per l'STA. Segons l'auditoria de l'APDA a la Parapública cap dels
responsables preguntats sabia on estava el fitxer,
7.-
El funcionari de policia que no disposava dels diplomes, competències
i coneixements per fer l'informe acusatori i que utilitzava el seu
ordinador personal a la feina així com d'altres de la deixalleria,
8.-
Sr. Víctor Manuel Losada (amic de l'enginyer),
9.-
Govern d'Andorra per explicar la relació de T-Systems amb l'STA
l'any 2005
10.-
Als responsables de l'atorgament de la facturació dels abonats a l'STA a una
empresa espanyola de Madrid, sense cap permís dels usuaris i saltant-se la norma Europea de cessió de dades,
11.-
Al responsable de la gestió del servidor de correu andorra.ad per
tal de que expliqui perquè interceptaven el correu, segons el bloc andorrà, i que tothom va poder constatar amb les deficiències i problemes generats,
12.
Les dues lletrades esmentades anteriorment per tal de que expliquin
qui va decidir, perquè o com, no facilitar-me la còpia del disc dur
demanat a Batllia, els diplomes que testimonien la validesa de
l'informe acusador de la Policia i la no investigació dels logs i
les IP's de suposades entrades a la meva web (per ports no http/s),
13.- El Sr. Xavier Palacios per tal de que expliqui:
Perquè en ser qüestionat sobre uns intents d´entrada als meus ordinadors (el 1997) contesta que eren Ip´s de la Banca Mora. La contrasenya d´accès al meu abonament a Internet via Satèl-lit era BIBM, i també sobre els problemes, no compensats, amb l'adsl els quals abligàren a tancar fins i tot algún negoci,
Perquè en ser qüestionat sobre uns intents d´entrada als meus ordinadors (el 1997) contesta que eren Ip´s de la Banca Mora. La contrasenya d´accès al meu abonament a Internet via Satèl-lit era BIBM, i també sobre els problemes, no compensats, amb l'adsl els quals abligàren a tancar fins i tot algún negoci,
*** No s´ha parlat de l´auditoria/test de seguretat de l´empresa Ernest & Young des de la seu de l'APDA la qual va demostrar la inseguretat i forats de l´STA i que va derivar en una querella criminal creuada entre l´APDA i l´STA ...
*** En el sumari en la meva possesió no figura cap investigació/auditoria ni al CNIA ni a l'STA per part del servei de Policia?...
*** En el sumari en la meva possesió no figura cap investigació/auditoria ni al CNIA ni a l'STA per part del servei de Policia?...
No vaig robar el fitxer, cap persona me'l va donar, estava a la xarxa i hauràn de demostrar lo impossible, per irreal i fals, el muntatge de que parlen els acusadors.
Jaume Cabot
Encamp 6 d'Octubre del 2011
Comentaris
Acabo de llegir tota la sentència, i em costa d'entendre com poden assegurar que aquest arxiu "MAI" ha estat penjat de l'Emule.
Espero no equivocar-me, però sense ser cap expert en P2P trobo a faltar un informe en el que T-SYSTEM (o alguna empresa una mica menys dependent de la parapública) afirmi i presenti una còpia dels log's del servidor que et va oferir l'accés a l'arxiu.
Cada arxiu té una matrícula (codi hash) únic i conegut, i per tant, demostrar que aquesta "matrícula" mai ha estat servida per aquest servidor, és l'única prova que realment podria demostrar que el Jaume va aconseguir aquest fitxer de forma il·licita.
Desconec si això és factible, també desconec (tot i que penso que és possible) si aquest registre és humanament modificable, de forma que es pogués fer desaparèixer ($$$) aquesta prova, però de fet és l'únic "rastre de sang" que és pot demostrar la culpabilitat del Jaume.
Existeix un informe d'aquest tipus?
Un altre fet contradictori, és l'haver d'indemnitzar per perjudicis al bon nom i la professionalitat de Sr.Palacios. Suposo que ha quedat demostrat que la gestió de contrasenyes del correu @andorra.ad era, per dir-ho d'una forma, molt molt molt d'anar per casa. 15.000 usuaris i contrasenyes amuntegats com si fossin la llista de la compra dels diumenges, accessible per un centenar d'empleats... potser podrien calcular la probabilitat de que aquest arxiu acabés per accident a la xarxa... de ben segur que rebria un valor molt alt.
Més Palacios... Si consultem l'hemeroteca, podrem recordar el desastrós desplegament de l'ADSL, que va afectar a tot el territori andorrà (2003, 2004, 2005..).
És això un exemple de professionalitat?
Bé, estic una mica indignat amb la sentència del Jaume... però és el que té que una persona humil lluiti contra els poders fàctics, amb il·limitats recursos per cremar... ni que tinguis raó, et pot sortir torta!
Ànims Jaume!!!!
Josep Ribó Ferriz
(Encamp)
No és una sentència. Són els arguments i demanda de judici per part del més que probable nou Fiscal General Alfons Alberca Santaeularia.
La justícia és la que és i tothom veu com funciona.
Aquí teniu l´entrevista de tres lletrats andorrans ahir a la tv nacional :
https://picasaweb.google.com/108815461471266156605/EntrevistaA3LletratsAndorransALaTvNacional#5661133842846889378
i un recull de "dades"
https://picasaweb.google.com/108815461471266156605/InfoMerdaEscandolContrasenyes#5661134373650100034
salutacions,
Jaume Cabot
Dimite el director del Servicio de Telecomunicaciones de Andorra tras las quejas de los usuarios por el mal funcionamiento del ADSL
Andorra la Vella (Andorra). (EFE).- El director del Servicio de Telecomunicaciones de Andorra (STA), Xavier Palacios, ha presentado su dimisión tras las quejas de los usuarios por el mal funcionamiento de la línea ADSL y el escándalo de las 16.000 contraseñas de correo 'andorra.ad' que aparecieron en Internet el pasado mes de octubre.
Xavier Palacios ha explicado que "después del revuelo que se ha producido en torno al mal funcionamiento de la línea ADSL, que creo que se ha exagerado, he decidido poner mi cargo a disposición del Gobierno".
El Gobierno andorrano ha decidido aceptar la dimisión de Xavier Palacios, que será ratificada en breve por el Consejo de Administración del STA. Palacios ha querido explicar que su decisión se debe interpretar "como un gesto para intentar mejorar la imagen de la empresa parapública".
El hasta ahora director del STA también ha recordado que durante los 6 años que ha gestionado la parapública, la cifra de negocio ha crecido igual que las inversiones.
Por su parte, el Ministro de Ordenamiento Territorial de Andorra, Manel Pons, cartera de la que depende el STA, ha destacado el trabajo realizado por Xavier Palacios y ha puntualizado que seguirá vinculado al Gobierno, aunque aún no se ha decidido en qué departamento.
Para solucionar los problemas del lento funcionamiento de la STA, Pons ha explicado que se han triplicado las líneas contratadas para mejorar el servicio y a partir del mes de febrero empezará a funcionar la primera de ellas.
Con esta decisión el STA espera que se mejore este servicio informático.
--Foten fora al dire i l'hi donen una plça a l'hospital
Advocada
Bona tarda, en primer lloc vull donar les gracies, em sento molt honrada per haver vingut aquí, però jo no penso fer cap conferència, realitat vinc com a testimoni del que és la pràctica quotidiana del dret a Andorra. L'exposició del nostre dret l´ha fet magníficament el senyor l'Poch. Els explicaré com va: a Andorra tenim nou batlles, és equivalent al nombre de jutjats, són nou, representen la primera instància i s'ocupen, com a primera instància, de tots els incidents aquests previs, i fins a l´obtenció de la primera sentència, o si s´escau del primer aurto interlocutòria, i és el Tribunal Superior,
....
Com ell ens ha dit la llei qualificada de la justícia a Andorra és molt re-
cent; això que significa?, que tots quan dic tots hi incloc els batlles, que dicten les primeres sentències— tenim molt poca experiència. En efecte, fins a l´any 95, eren els tribunals eclesiàstics els únics que decidien d'una forma definitiva aquests afers i, per tant, els jutges, els batlles s'ocupaven del que eren mesures provisionals,
...
Mirin, tots els que tractem amb assumptes de família sabem que els dilluns son horribles, els dilluns vénen les mares a les quals el pare no ha entregat el filll´hora, el pare ve perquè la dona no els tenia preparats, uns i altres perquè els nens han tingut uns moments de molta tensió quan són entregats; hem d'ajudar-los i de vegades, moltes vegades, hem de dir als nostres clients: no estan actuant d'una manera assenyada; també així perden, alguns clients que no volen sentir, això,
...
Els jutges tampoc podem dedicar els dilluns i els dimarts a resoldre aquests problemes, els incidents que han sobrevingut els diumenges,
...
s'entportara els nens a Portugal el divendres, per exemple i ja veurem si els
...
Ja no els cansaré més, però nomès voldria dir que si, com ha dit el senyor Poch, realment la familia, o almenys la familia en què ens hem criat nosaltres,està en crisi, a Andorra ho està encara més; pensem que som 60.000 habitants, 60.000 habitants dels quals, molt pocs són andorrans, la proporció és molt petita. Somespanyols, som francesos. portuguesos, hi ha una comunitat molt important portuguesa, hi hanàrabs, hi han hindús, n´hi ha de tot arreu, i molta d'aquesta gent ve a Andorra a estalviar i marxar al seu país on es faran la seva casa.
Ansò dóna a tot un ambient de transitorietat. i en veritat això tambété les seves conseqüencies a l´hora de formar una familia; hi han moltes famílies en crisi a Andorra, moltes, i aquests elemnts d'estrangeria compliquen una mica la solució dels problemes.
--- Maite Bourgeaud a la Societat Catalana d´Estudis Jurídics el 1998
I segons es comenta el Palacín es presenta a la llista d'Encamp?