Diari d´Andorra 1 d´Agost de 2011
"Diari d´Andorra 1 d´Agost del 2011
Una qüestió de confiança
Els mitjans i els professionals de la comunicació afronten amb cada edició o programa una qüestió de confiança de lectors i audiència que costa de guanyar però es pot perdre d’un cop
Robert Pastor
El Regne Unit i part del món ha vist, entre sobtat i indignat, el cas de les escoltes il·legals a personalitats i persones susceptibles de donar notícies en exclusiva, a càrrec del setmanari News of the World, el de màxima difusió, comptada en milions de lectors.
Mentre les violacions de la intimitat van ser de protagonistes del famoseig, actors, actrius, cantants i d’altres populars, la cosa no havia estat gaire alarmant. Però quan es va descobrir que s’havia espiat la família d’una menor segrestada, i després assassinada, per un pederasta, l’afer va esclatar en un greu escàndol judicial i polític, perquè entre els espiats hi havia també càrrecs o excàrrecs públics, entre els quals l’exprimer ministre Gordon Brown.
La publicació pertanyia a un dels més poderosos grups d’indústries culturals, el de l’australià d’origen Rupert Murdoch, que potser va trigar a ser investigat a causa del poder mateix.
Ha passat el temps i altres notícies i tragèdies han pres el lloc que ocupaven aquestes. El cas és que Murdoch va tancar News of the World, després d’un segle de publicacions, que la directora, Rebekah Brooks, va ser detinguda i que tots dos i el fill del magnat, James, van haver de declarar davant la Cambra dels Comuns. El tercer va ser acusat, a més, de mentir al Parlament, un greu delicte... segons on.
Molt podríem parlar de la informació-espectacle, d’invasions de les intimitats consentides, quan no venudes pels protagonistes, del peculiar món de programes i publicacions escombraria i del debat sobre com encabir-la en els límits d’una nova legalitat més ajustada a l’ètica.
Aquí la ciutadania està prou protegida sobre el paper d’invasió de l’esfera privada per les lleis i l’Agència de Protecció de Dades (APDA), mentre molts gaudeixen del fruit de les que arriben a través de cadenes de televisió, especialment algunes d’espanyoles.
I tanmateix es va produir un cas, amb tota probabilitat més greu que el de l’imperi Murdoch, en tant que els responsables de la intromissió van ser els encarregats de garantir i fer complir aquests drets individuals, amb l’agreujant que es tractava de descobrir les fonts d’informació dels periodistes d’aquest Diari Ricard Poy i Toni Solanelles.
Fa gairebé cinc anys, es va ordenar la creació d’un registre de trucades emeses i rebudes des dels mòbils dels dos col·legues, per part del servei de policia i amb autorització d’una batlle, però sense que constés la informació prèvia a la fiscalia obligada per la normativa, ni fossin informats tampoc els afectats, que es van assabentar l’any següent.
L’argument era que havien transcendit informacions “sensibles” que, suposaven els autors de l’espionatge, només podien venir de fonts obligades a secret. Concretament, un doble assassinat a Escaldes i un afer d’abusos entre menors.
Mantenir la reserva absoluta sobre l’origen de les notícies és un dels deures bàsics dels comunicadors, més encara dels professionals, i suposa també una imprescindible qüestió de confiança amb qui pot donar elements publicables, alguns dels quals poden arribar, i de vegades arriben a ser, del màxim interès i transcendència públics.
L’afer, amb el ritme habitual de la justícia, es va resoldre a l’andorrana, sense cap conseqüència oficial.
D’entrada, la Batllia va sentenciar que no s’havia vulnerat cap dret a Poy ni a Solanelles.
La sala penal del Tribunal Superior va reconèixer, de la seva banda, que s’havia vulnerat el dret constitucional al secret de les comunicacions dels interessats. I el Constitucional va afegir la violació del dret fonamental a la intimitat. Un dels dos espiats està pendent de la decisió del Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg, perquè considera que els fets mereixen una altra mena de resolucions, i indemnització.
Els dos alts càrrecs del servei de policia considerats responsables de l’espionatge van ser remoguts dels càrrecs, pel que recordem sense que la decisió fos públicament relacionada pel Govern amb els fets esdevinguts. La batlle que va autoritzar la intromissió sense respectar drets ni normativa, va ser objecte d’un expedient obert pel Consell Superior, sense cap conseqüència coneguda, com no fos la renovació en el càrrec al venciment del termini.
Tot i que alguna de les sentències destacava la qualificació especial de la violació dels drets fonamentals en raó de la professió dels afectats, cap instància judicial va considerar que, a més dels articles 14 i 15 de la Carta Magna, també es podria haver vulnerat el 12, que diu: “es reconeixen les llibertats d’expressió, de comunicació i d’informació. La llei regularà el dret de rèplica, el dret de rectificació i el secret professional”.
És cert que aquesta regulació no ha arribat, com no s’han desenvolupat tants altres apartats del capítol segon, que recull els drets fonamentals de la ciutadania. Pero ens podem preguntar si, quan es tracta de drets humans, cal esperar l’existència d’un text explícit al codi penal o al civil, per perseguir les violacions.
El secret professional és una eina bàsica per a la seguretat de l’exercici professional de la comunicació, com és imprescindible la protecció dels drets de les persones objecte d’informacions, i especialment si pertanyen a col·lectius febles, començant pels menors. Els marcs legals exigeixen, també, equilibri."
*************
Secret professional?. Escoltes i revelació de secrets.
Aquesta mateixa Batlle, la que no va ser sancionada ni apartada del càrrec, Mari Àngels Moreno Aguirre, és la autora de l´instrucció viciada i fora de lloc de un sumari que no s´aguanta per enlloc, però que de moment el Tribunal de Corts ha desestimat la denúncia contra aquesta Sra., tot i a aportar probes de la seva prevaricació en ser amiga del tècnic de l´ex STA Sr. Frederic Alvarez Plata d´Areny Plandolit imputat en un primer moment per l´escàndols de les contrasenyes i després "blanquejat" per la abans anomenada Batlle.
Existeix també una altre denúncia, meva, contra persona desconeguda per revelació de secrets (lo que va comentar-me tres dies abans de publicar-ho al diari el Toni Solanelles) de la qual sen van deslligar al-legant el no secret de sumari desprès que des de la mateixa Secretaría de la Batlle em digués que estaven perplexes i que només ho sabien ella i la Batlle!. Les fuites i les irregularitats a Batllia són varies i no es fa rés. Alguna cosa no va bé."
Jaume CABOT
... l´article 12, que diu: “es reconeixen les llibertats d’expressió, de comunicació i d’informació ...
I " l´article" del Sr. Toni solanelles :
Justícia
Descarten apartar la batlle d’un cas per tenir un afectat afegit al Facebook
El Tribunal de Corts descarta apartar de la instrucció del ‘cas andorra.ad’ la batlle responsable
Toni Solanelles - Andorra la Vella - 08/08/2011
“L’agregació en el seu perfil Facebook de persones no pot ser, per si sola, a l’entendre d’aquest tribunal, causa suficient per deduir l’existència d’una amistat manifesta amb alguna de les parts, amistat que hauria de venir corroborada per altres elements, doncs tant l’article 73 de la Llei qualificada de la Justícia com l’article 7.1 del Codi de procediment penal estipulen tots dos la manifestació evident de dita relació, i no solament que aquesta sigui presumible, no podent per tant el tribunal acceptar mers suposicions per recusar.”
Amb aquesta argumentació, el Tribunal de Corts rebutja apartar de la instrucció del cas andorra.ad la batlle instructora de la mateixa, Maria Àngels Moreno. L’únic processat per l’afer que va posar en joc la credibilitat de la llavors STA ja que presumptament havia aparegut a la xarxa Internet un fitxer que contania les contrasenyes de gairebé 16.000 correus electrònics de l’esmentat domini havia presentat una denúncia contra la batlle i n’havia demanat la seva recusació.
Segons es recorda en l’aute del Tribunal de Corts al qual ha tingut ara accés el Diari, el processat hauria al·legat entre altres motius que la fiscalia no el va citar a declarar fins vuit mesos després d’interposar la denúncia a l’APDA. També va recordar en la seva denúncia que “totes les declaracions com a testimoni ho van ser sense advocat”. També explica que l’empresa TSystems a la qual el Govern va encomanar l’auditoria per intentar esbrinar d’on havia sortit el document amb els mots clau ja treballava per a l’STA, l’actual Andorra Telecom, amb anterioritat. Entre les qüestions que cita, l’acusat dubta tant de les prestacions dels mitjans tècnics amb els quals la policia hauria fet la investigació com dels coneixements que tindria l’agent que hauria fet la feina tecnològica. Recordava també que no se li van permetre fer algunes de les proves que va sol·licitar i que no s’ha respost a algunes de les qüestions que ha plantejat en el marc de la causa. I, per tot plegat, demanava l’anul·lació de la instrucció.
En l’aute, el Tribunal de Corts fa especial referència a un dels elements a què al·ludeix el processat per voler apartar del cas la instructora. “Sorprèn l’ambigüitat de la recusació plantejada, tota vegada que en l’escrit de recusació s’al·lega que l’honorable batlle instructora de la causa és presumptament amiga de l’extècnic de l’STA que apareix en el sumari, perquè els dos apareixen al perfil Facebook, sent socis del Club Diving Andorra i Diables d’Urgell”. Aquests elements no figurarien, segons els magistrats, entre les causes d’abstenció o recusació.
9 comentaris
Dimecres, 10 d'Agost de 2011 10:03 Enviat per corrupcio Link del comentari JUSTINIA tens rao la justicia de aquest pais es super corrupta e incompeten segons qui hets ja tens la sentencia sobre la taula son intocables pro no es pot fer res es un cercle vicios tambe ho dic per experiencia quina p....a pena chao
Dimarts, 09 d'Agost de 2011 19:38 Enviat per joan Link del comentari JD1 Sense judici cap sentència Dimarts, 09 d'Agost de 2011 12:22 Enviat per JAUME CABOT jaumecabotbalda@gmail.com Link del comentari Fa 5 mts. que m´han trucat per assebentar-me d´aquesta informació. Anònimament tothom escriu lo que vol però signar amb el vertader nom o correu és una altre cosa i amés no es pot comprobar que sigui veritablent ell. Llegeixo les elucubracions aquí publicades i com que com sempre he dit lo que he tingut que dir i volgut (la veritat) sense amagar ni afegir rés, desmenteixo categoricament al Sr. que signa " Lo zorro informatic " Dilluns, 08 d'Agost de 2011 17:11. Ja es veu de on surt l´escrit. Amb carrera universitària i continuant estudiant semble mentida. Oi que ho entens Toni?. El suposat tècnic i suposat posseidor de l´arxiu de les contrasenyes no ha estat ni és amic meu en contra de lo que escrius i si que ho és de la batlle esmentada per l´autor (Toni) de la notícia copiada del meu bloc i que també l´hi vaig enviar al diari i que fina avui esmentant "segons les fonts consultades" no ha publicat escapçant lo que ha volgut per interessos propis. La mateixa batlle va dir a una lletrada, que ja no s´ocupa del meu dossier, "tothom a Andorra es coneix i no puc deixar el dossier". Fa dos anys (2) que espero una còpia del disc dur, el pagament del disc nou i precintat que en va demanar la mateixa batlle, el pagament de l´ordinador avariat que en van retornar desprès de 9 mesos ... Es pot comprobar que aquest escrit pertany al que ho signa visitant el meu bloc, http://jaumecabotbalda.blogspot.com on TOT lo publicat esta demostrat i contrastat. Salutacions
Dimarts, 09 d'Agost de 2011 12:17 Enviat per JD1 Link del comentari Com es pot trigar tant de temps en dictar sentència sobre aquest tema? No ho puc entendre. Aquesta batlle si tinguès una mica de pesquis, no es posaria amb aquestes tonteries del facebook. Amb el carrec que ostenta ha d'entendre que la seva vida privada afecta a la credibilitat professional.
Dilluns, 08 d'Agost de 2011 23:24 Enviat per Salvador Link del comentari Injustificable és que un treballador o ex treballador de STA pugui tenir un fitxer com aquest al seu ordinador personal. Corrupció o incompetència?
Dilluns, 08 d'Agost de 2011 17:11 Enviat per Lo zorro informatic Link del comentari No dispareu contra el missatger, en aquest cas el Solanelles. El fet es que una persona militant i membre actiu i públic del PS va accedir il.licitament a l'ordinador personal d'una amic seu que casualment treballava o havia teballat a la STA i que hi tenia presumptament el fitxer amb les contrasenyes. El PS que estava en auell moment al Govern va dr publicament que no s'afegiria a l'acusació o que no faria acusació aprticular per defensar a la STA. Si hi ha corrupció que caascu dedueix on era.
Dilluns, 08 d'Agost de 2011 16:43 Enviat per ts@hotmail.com Link del comentari Tota això esta al bloc del Cabot amb noms i cognoms que l´escritor de lo a dalt mencionat Toni Solanelles no meciona o retalla al seu interès o poder manat per l´actual ministre d´ Interior!
Dilluns, 08 d'Agost de 2011 16:40 Enviat per ts@hotmail.com Link del comentari La justícia del País és una corrupció total!. Tothom tè un mort a l´armari. toni
Dilluns, 08 d'Agost de 2011 11:41 Enviat per Justinia Link del comentari La Justicia Andorrana fa fastic! Tots hem patit episodis d'aquest tipus, a mi personalment em va jutgar un batlle sen l'advocada contraria la seva esposa."
Una qüestió de confiança
Els mitjans i els professionals de la comunicació afronten amb cada edició o programa una qüestió de confiança de lectors i audiència que costa de guanyar però es pot perdre d’un cop
Robert Pastor
El Regne Unit i part del món ha vist, entre sobtat i indignat, el cas de les escoltes il·legals a personalitats i persones susceptibles de donar notícies en exclusiva, a càrrec del setmanari News of the World, el de màxima difusió, comptada en milions de lectors.
Mentre les violacions de la intimitat van ser de protagonistes del famoseig, actors, actrius, cantants i d’altres populars, la cosa no havia estat gaire alarmant. Però quan es va descobrir que s’havia espiat la família d’una menor segrestada, i després assassinada, per un pederasta, l’afer va esclatar en un greu escàndol judicial i polític, perquè entre els espiats hi havia també càrrecs o excàrrecs públics, entre els quals l’exprimer ministre Gordon Brown.
La publicació pertanyia a un dels més poderosos grups d’indústries culturals, el de l’australià d’origen Rupert Murdoch, que potser va trigar a ser investigat a causa del poder mateix.
Ha passat el temps i altres notícies i tragèdies han pres el lloc que ocupaven aquestes. El cas és que Murdoch va tancar News of the World, després d’un segle de publicacions, que la directora, Rebekah Brooks, va ser detinguda i que tots dos i el fill del magnat, James, van haver de declarar davant la Cambra dels Comuns. El tercer va ser acusat, a més, de mentir al Parlament, un greu delicte... segons on.
Molt podríem parlar de la informació-espectacle, d’invasions de les intimitats consentides, quan no venudes pels protagonistes, del peculiar món de programes i publicacions escombraria i del debat sobre com encabir-la en els límits d’una nova legalitat més ajustada a l’ètica.
Aquí la ciutadania està prou protegida sobre el paper d’invasió de l’esfera privada per les lleis i l’Agència de Protecció de Dades (APDA), mentre molts gaudeixen del fruit de les que arriben a través de cadenes de televisió, especialment algunes d’espanyoles.
I tanmateix es va produir un cas, amb tota probabilitat més greu que el de l’imperi Murdoch, en tant que els responsables de la intromissió van ser els encarregats de garantir i fer complir aquests drets individuals, amb l’agreujant que es tractava de descobrir les fonts d’informació dels periodistes d’aquest Diari Ricard Poy i Toni Solanelles.
Fa gairebé cinc anys, es va ordenar la creació d’un registre de trucades emeses i rebudes des dels mòbils dels dos col·legues, per part del servei de policia i amb autorització d’una batlle, però sense que constés la informació prèvia a la fiscalia obligada per la normativa, ni fossin informats tampoc els afectats, que es van assabentar l’any següent.
L’argument era que havien transcendit informacions “sensibles” que, suposaven els autors de l’espionatge, només podien venir de fonts obligades a secret. Concretament, un doble assassinat a Escaldes i un afer d’abusos entre menors.
Mantenir la reserva absoluta sobre l’origen de les notícies és un dels deures bàsics dels comunicadors, més encara dels professionals, i suposa també una imprescindible qüestió de confiança amb qui pot donar elements publicables, alguns dels quals poden arribar, i de vegades arriben a ser, del màxim interès i transcendència públics.
L’afer, amb el ritme habitual de la justícia, es va resoldre a l’andorrana, sense cap conseqüència oficial.
D’entrada, la Batllia va sentenciar que no s’havia vulnerat cap dret a Poy ni a Solanelles.
La sala penal del Tribunal Superior va reconèixer, de la seva banda, que s’havia vulnerat el dret constitucional al secret de les comunicacions dels interessats. I el Constitucional va afegir la violació del dret fonamental a la intimitat. Un dels dos espiats està pendent de la decisió del Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg, perquè considera que els fets mereixen una altra mena de resolucions, i indemnització.
Els dos alts càrrecs del servei de policia considerats responsables de l’espionatge van ser remoguts dels càrrecs, pel que recordem sense que la decisió fos públicament relacionada pel Govern amb els fets esdevinguts. La batlle que va autoritzar la intromissió sense respectar drets ni normativa, va ser objecte d’un expedient obert pel Consell Superior, sense cap conseqüència coneguda, com no fos la renovació en el càrrec al venciment del termini.
Tot i que alguna de les sentències destacava la qualificació especial de la violació dels drets fonamentals en raó de la professió dels afectats, cap instància judicial va considerar que, a més dels articles 14 i 15 de la Carta Magna, també es podria haver vulnerat el 12, que diu: “es reconeixen les llibertats d’expressió, de comunicació i d’informació. La llei regularà el dret de rèplica, el dret de rectificació i el secret professional”.
És cert que aquesta regulació no ha arribat, com no s’han desenvolupat tants altres apartats del capítol segon, que recull els drets fonamentals de la ciutadania. Pero ens podem preguntar si, quan es tracta de drets humans, cal esperar l’existència d’un text explícit al codi penal o al civil, per perseguir les violacions.
El secret professional és una eina bàsica per a la seguretat de l’exercici professional de la comunicació, com és imprescindible la protecció dels drets de les persones objecte d’informacions, i especialment si pertanyen a col·lectius febles, començant pels menors. Els marcs legals exigeixen, també, equilibri."
*************
Secret professional?. Escoltes i revelació de secrets.
Aquesta mateixa Batlle, la que no va ser sancionada ni apartada del càrrec, Mari Àngels Moreno Aguirre, és la autora de l´instrucció viciada i fora de lloc de un sumari que no s´aguanta per enlloc, però que de moment el Tribunal de Corts ha desestimat la denúncia contra aquesta Sra., tot i a aportar probes de la seva prevaricació en ser amiga del tècnic de l´ex STA Sr. Frederic Alvarez Plata d´Areny Plandolit imputat en un primer moment per l´escàndols de les contrasenyes i després "blanquejat" per la abans anomenada Batlle.
Existeix també una altre denúncia, meva, contra persona desconeguda per revelació de secrets (lo que va comentar-me tres dies abans de publicar-ho al diari el Toni Solanelles) de la qual sen van deslligar al-legant el no secret de sumari desprès que des de la mateixa Secretaría de la Batlle em digués que estaven perplexes i que només ho sabien ella i la Batlle!. Les fuites i les irregularitats a Batllia són varies i no es fa rés. Alguna cosa no va bé."
Jaume CABOT
... l´article 12, que diu: “es reconeixen les llibertats d’expressió, de comunicació i d’informació ...
I " l´article" del Sr. Toni solanelles :
Justícia
Descarten apartar la batlle d’un cas per tenir un afectat afegit al Facebook
El Tribunal de Corts descarta apartar de la instrucció del ‘cas andorra.ad’ la batlle responsable
Toni Solanelles - Andorra la Vella - 08/08/2011
“L’agregació en el seu perfil Facebook de persones no pot ser, per si sola, a l’entendre d’aquest tribunal, causa suficient per deduir l’existència d’una amistat manifesta amb alguna de les parts, amistat que hauria de venir corroborada per altres elements, doncs tant l’article 73 de la Llei qualificada de la Justícia com l’article 7.1 del Codi de procediment penal estipulen tots dos la manifestació evident de dita relació, i no solament que aquesta sigui presumible, no podent per tant el tribunal acceptar mers suposicions per recusar.”
Amb aquesta argumentació, el Tribunal de Corts rebutja apartar de la instrucció del cas andorra.ad la batlle instructora de la mateixa, Maria Àngels Moreno. L’únic processat per l’afer que va posar en joc la credibilitat de la llavors STA ja que presumptament havia aparegut a la xarxa Internet un fitxer que contania les contrasenyes de gairebé 16.000 correus electrònics de l’esmentat domini havia presentat una denúncia contra la batlle i n’havia demanat la seva recusació.
Segons es recorda en l’aute del Tribunal de Corts al qual ha tingut ara accés el Diari, el processat hauria al·legat entre altres motius que la fiscalia no el va citar a declarar fins vuit mesos després d’interposar la denúncia a l’APDA. També va recordar en la seva denúncia que “totes les declaracions com a testimoni ho van ser sense advocat”. També explica que l’empresa TSystems a la qual el Govern va encomanar l’auditoria per intentar esbrinar d’on havia sortit el document amb els mots clau ja treballava per a l’STA, l’actual Andorra Telecom, amb anterioritat. Entre les qüestions que cita, l’acusat dubta tant de les prestacions dels mitjans tècnics amb els quals la policia hauria fet la investigació com dels coneixements que tindria l’agent que hauria fet la feina tecnològica. Recordava també que no se li van permetre fer algunes de les proves que va sol·licitar i que no s’ha respost a algunes de les qüestions que ha plantejat en el marc de la causa. I, per tot plegat, demanava l’anul·lació de la instrucció.
En l’aute, el Tribunal de Corts fa especial referència a un dels elements a què al·ludeix el processat per voler apartar del cas la instructora. “Sorprèn l’ambigüitat de la recusació plantejada, tota vegada que en l’escrit de recusació s’al·lega que l’honorable batlle instructora de la causa és presumptament amiga de l’extècnic de l’STA que apareix en el sumari, perquè els dos apareixen al perfil Facebook, sent socis del Club Diving Andorra i Diables d’Urgell”. Aquests elements no figurarien, segons els magistrats, entre les causes d’abstenció o recusació.
9 comentaris
Dimecres, 10 d'Agost de 2011 10:03 Enviat per corrupcio Link del comentari JUSTINIA tens rao la justicia de aquest pais es super corrupta e incompeten segons qui hets ja tens la sentencia sobre la taula son intocables pro no es pot fer res es un cercle vicios tambe ho dic per experiencia quina p....a pena chao
Dimarts, 09 d'Agost de 2011 19:38 Enviat per joan Link del comentari JD1 Sense judici cap sentència Dimarts, 09 d'Agost de 2011 12:22 Enviat per JAUME CABOT jaumecabotbalda@gmail.com Link del comentari Fa 5 mts. que m´han trucat per assebentar-me d´aquesta informació. Anònimament tothom escriu lo que vol però signar amb el vertader nom o correu és una altre cosa i amés no es pot comprobar que sigui veritablent ell. Llegeixo les elucubracions aquí publicades i com que com sempre he dit lo que he tingut que dir i volgut (la veritat) sense amagar ni afegir rés, desmenteixo categoricament al Sr. que signa " Lo zorro informatic " Dilluns, 08 d'Agost de 2011 17:11. Ja es veu de on surt l´escrit. Amb carrera universitària i continuant estudiant semble mentida. Oi que ho entens Toni?. El suposat tècnic i suposat posseidor de l´arxiu de les contrasenyes no ha estat ni és amic meu en contra de lo que escrius i si que ho és de la batlle esmentada per l´autor (Toni) de la notícia copiada del meu bloc i que també l´hi vaig enviar al diari i que fina avui esmentant "segons les fonts consultades" no ha publicat escapçant lo que ha volgut per interessos propis. La mateixa batlle va dir a una lletrada, que ja no s´ocupa del meu dossier, "tothom a Andorra es coneix i no puc deixar el dossier". Fa dos anys (2) que espero una còpia del disc dur, el pagament del disc nou i precintat que en va demanar la mateixa batlle, el pagament de l´ordinador avariat que en van retornar desprès de 9 mesos ... Es pot comprobar que aquest escrit pertany al que ho signa visitant el meu bloc, http://jaumecabotbalda.blogspot.com on TOT lo publicat esta demostrat i contrastat. Salutacions
Dimarts, 09 d'Agost de 2011 12:17 Enviat per JD1 Link del comentari Com es pot trigar tant de temps en dictar sentència sobre aquest tema? No ho puc entendre. Aquesta batlle si tinguès una mica de pesquis, no es posaria amb aquestes tonteries del facebook. Amb el carrec que ostenta ha d'entendre que la seva vida privada afecta a la credibilitat professional.
Dilluns, 08 d'Agost de 2011 23:24 Enviat per Salvador Link del comentari Injustificable és que un treballador o ex treballador de STA pugui tenir un fitxer com aquest al seu ordinador personal. Corrupció o incompetència?
Dilluns, 08 d'Agost de 2011 17:11 Enviat per Lo zorro informatic Link del comentari No dispareu contra el missatger, en aquest cas el Solanelles. El fet es que una persona militant i membre actiu i públic del PS va accedir il.licitament a l'ordinador personal d'una amic seu que casualment treballava o havia teballat a la STA i que hi tenia presumptament el fitxer amb les contrasenyes. El PS que estava en auell moment al Govern va dr publicament que no s'afegiria a l'acusació o que no faria acusació aprticular per defensar a la STA. Si hi ha corrupció que caascu dedueix on era.
Dilluns, 08 d'Agost de 2011 16:43 Enviat per ts@hotmail.com Link del comentari Tota això esta al bloc del Cabot amb noms i cognoms que l´escritor de lo a dalt mencionat Toni Solanelles no meciona o retalla al seu interès o poder manat per l´actual ministre d´ Interior!
Dilluns, 08 d'Agost de 2011 16:40 Enviat per ts@hotmail.com Link del comentari La justícia del País és una corrupció total!. Tothom tè un mort a l´armari. toni
Dilluns, 08 d'Agost de 2011 11:41 Enviat per Justinia Link del comentari La Justicia Andorrana fa fastic! Tots hem patit episodis d'aquest tipus, a mi personalment em va jutgar un batlle sen l'advocada contraria la seva esposa."
Comentaris
http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=14151&Itemid=380
Fa 5 mts. que m´han trucat per assebentar-me d´aquesta informació. Anònimament tothom escriu lo que vol però signar amb el vertader nom o correu és una altre cosa i amés no es pot comprobar que sigui veritablent ell.
Llegeixo les elucubracions aquí publicades i com que com sempre he dit lo que he tingut que dir i volgut (la veritat) sense amagar ni afegir rés, desmenteixo categoricament al Sr. que signa " Lo zorro informatic " Dilluns, 08 d'Agost de 2011 17:11.
Ja es veu de on surt l´escrit. Amb carrera universitària i continuant estudiant semble mentida. Oi que ho entens Toni?.
El suposat tècnic i suposat posseidor de l´arxiu de les contrasenyes no ha estat ni és amic meu en contra de lo que escrius i si que ho és de la batlle esmentada per l´autor (Toni) de la notícia copiada del meu bloc i que també l´hi vaig enviar al diari i que fina avui esmentant "segons les fonts consultades" no ha publicat escapçant lo que ha volgut per interessos propis. La mateixa batlle va dir a una lletrada, que ja no s´ocupa del meu dossier, "tothom a Andorra es coneix i no puc deixar el dossier".
Fa dos anys (2) que espero una còpia del disc dur, el pagament del disc nou i precintat que en va demanar la mateixa batlle, el pagament de l´ordinador avariat que en van retornar desprès de 9 mesos ...
Es pot comprobar que aquest escrit pertany al que ho signa visitant el meu bloc,
http://jaumecabotbalda.blogspot.com
on TOT lo publicat esta demostrat i contrastat.
Salutacions