divendres, 28 de gener de 2011

Dia Europeu de Protecció de Dades



28 de Gener de 2011 Dia Europeu de Protecció de dades
                                       (assignatura pendent)

La xarxa de Internet. De tot i força. Amiga o enemiga?.
Tot depèn de l'ús que s'en faci.

Les dades que s'hi poden trobar, moltes i sorprenents, algunes han estat publicades per organismes oficials que no tenen cura d'aquestes. Molta gent ni sap que i son.
Bolletins oficials, diaris, blocs, cens, impagats, companyies telefòniques, etc.
Escriviu en qualsevol cercador el nom d'algun conegut, amic, polític o “agent de justícia” i podreu emportar-se alguna sorpresa.

Altres, són publicades per “amics” de amics, de amics, etc. Les xarxes “socials”.
Una aberració. Qualsevol anomenada “invitació” és acceptada sense la més mínima verificació.
Es publiquen tota mena de fotos, dades i documents.

Lo més greu és la suplantació de identitat.
Qualsevol indelicat, pot crear un perfil, un bloc, un web amb un nom qualsevol o un compte de correu amb el nom de la persona que vulgui i si un usuari de bona fe vol crear-ne un no podrà provar que és ell i que l'altre perfil ha estat usurpat.

Els cercadors amb els seus robots remenen i entren fins on poden i més. Les dades recollides són indexades, guardades i fins i tot en el cas de webs ja retirades i esborrades, ells les guarden.

Les dades que han estat publicades a la xarxa sempre hi seran. Els rastres sempre es trobaran.
Webs, blocs, programes d'intercanvi d'arxius .... Amb aquestos podran no trobar un arxiu determinat (si ha estat retirat) però si alguns “elements” que demostraran la seva existència.

Els pirates, delinqüents, ho saben. Amb un mínim de coneixement i el desconeixement del usuari poden robar dades, utilitzar l'ordenador de l'usuari per entrar en d'altres (zombiees), enviar correu no desitjat (spam) i d'altres.

No cal anar gaire lluny per poder comprovar que la seguretat és una assignatura pendent.
El boom de Wiki Leaks n'és un exemple.
Molts usuaris identifiquen els seus ordinadors amb el seu nom i qualsevol eina informàtica impregna els documents amb el nom que l'usuari ha assignat.
Les wifis envien la identificació que s'ha escrit al router, la posició geogràfica i la intensitat de la senyal. Amb això aplanen el camí a una possible vulneració. Molts ni canvien la identificació de fàbrica i no utilitzen cap mena de mot clau per impedir l'entrada de indelicats.

Els navegadors envien de tot i només entrant a un altre ordinador (pàgina web) l'administrador a part de conèixer la IP de l'ordinador coneix la pàgina que ha visitat abans i de on ve (país, poble, regió), quin navegador utilitza, sistema operatiu, definició de pantalla i altres.


L'usuari hauria de conèixer les elementals normes de seguretat : Llegir completament les llicències
dels programes que hagi pogut descarregar i que ho hagi fet de webs legals, no clicar sempre que si,
no donar les adreces de correu, no donar dades personals (telèfon, ciutat, edat,), canviar les contrasenyes de correu cada mes i si en disposa de varies que no siguin les mateixes., esborrar les dades de l'ordinador de manera segura i fer-ne un manteniment regular, si s'esta treballant no cal estar connectat a Internet les 24 hores, instal-lar un bon tallafocs i un antivíric i actualitzar-los setmanalment.

Qualsevol dispositiu de memòria usb a part de permetre la còpia de dades també pot infectar un ordinador.

Però la protecció de dades no és només Internet.

Amb els pagaments amb targetes de crèdit i amb la telefonia mòbil ens tenen controlats. Evidentment per fins lícits de facturació dels serveis.
Els caixers automàtics i les compres amb targetes són un perill en mans de persones desconeixedores (deixar un rebut al caixer) o no controlar el pagament amb targeta en una botiga.
En les compres per Internet cal verificar si l'empresa venedora existeix realment i el seu registre, banc i si han comentaris sobre aquesta.

Segons un informe de la Comunitat Europea Andorra esta “ al dia” en la protecció de dades.
Ho estan els usuaris i algunes companyies?.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Alemanya vol multar l'ús de Google Analytics

Per les autoritats alemanyes, el programa aplega il·legítimament dades dels internautes

Les autoritats de protecció de dades alemanyes han decidit de multar, fins a cinquanta mil euros, qui faci servir Google Analytics, un servei gratuït d'anàlisi estatística de webs. El programa de la companyia californiana serveix per obtenir informació de les visites que es fan a una pàgina web, i aplega dades dels internautes bastant precises sobre la navegació i les rutes que fan, i sobre el seu perfil (sexe, edat, lloc de residència, interessos...).

Anònim ha dit...

Segons les fonts consultades existeixen irregularitats amb "l'orella global". Algú pot explicar-ne alguna cosa?.

FBI Escaldes

Anònim ha dit...

Que voleu dir?. Que intercepten les comunicacions?

Anònim ha dit...

Que vol dir això?. Ens escolten i controlen?.

Anònim ha dit...

Dons sembleria ser que "segons les fonts consultades" ens estan espian!