DEL DIARI D´ANDORRA DIMECRES, 17 DE FEBRER DE 2010 08:50 - Toni Solanelles Ara no recordo si va ser descafeïnat. Però tallat ho era. Segur. Després vindria l’advertiment. Calia que em canviés el mòbil. Algú hi estava furgant. A través meu, o de les meves comunicacions telefòniques per ser més exactes, cercaven algú o alguna cosa. En fa tres anys i uns quants dies més, de tot plegat. No sabria qualificar la meva reacció en aquell precís moment. Ni sorpresa, ni enuig. Res de tot plegat. Bocabadamenta, si existís el terme. I, més aviat, la generació d’una inquietud per intentar esbrinar el perquè. Ja llavors tenia clar que no havia fet res susceptible de pagar-se amb una intervenció telefònica. Aquell tallat, però, acabaria fent canviar moltes coses. Va disparar el meu interès per l’entorn legal en què em moc (com a ciutadà; com a persona amb una certa transcendència pública...) i va revolucionar, poc o molt, alguns dels sentiments més profunds. Curiosament, entre les coses que menys ...